Aquest mes es compleixen 200 anys d’una fita de l’Egiptologia. El 14 de setembre de 1822, l’esforçat, apassionat i obstinat Jean-François Champollion cridava, abans de desmaiar-se exhaust, aquell ja famós «‘¡Je tiens l’affair!’» («¡Ja el tinc!») al trobar les claus per desxifrar l’escriptura jeroglífica després d’estudiar a consciència les inscripcions de la pedra de Rosetta. Pocs dies després, el 27 de setembre, el genial historiador i filòleg francès, que sabia copte, grec, llatí, xinès, hebreu, àrab, sirià, persa i sànscrit, comunicava oficialment a la comunitat acadèmica, a l’Acadèmia d’Inscripcions i Bones Lletres de París, el seu magne descobriment llegint en alt la ‘Carta a Monsieur Dacier, relativa a l’alfabet dels jeroglífics fonètics’. Aquella ponència significava que, per fi, els jeroglífics egipcis deixarien de ser un misteri i començarien a revelar els seus secrets.