Potser el moviment #MeToo ha fet sortir a la llum nombrosos casos d’abusos sexuals comesos contra les dones, però l’escriptora francesa Christine Angot (Châteauroux, 1959) fa temps que ha agafat la ploma per escriure sobre un trauma que li va destrossar la vida: l’incest a què la va sotmetre el seu pare des dels 13 anys. Primer a ‘El incesto’ (1999) i després a ‘Una setmana de vacances’ (2012), Angot converteix en matèria literària un fet abominable observant-lo des de dins, portant a terme una anatomia d’un acte que, segons defensa, produeix una ruptura total del llenguatge, ja que esborra el significat de les paraules ‘pare’ i ‘mare’, les primeres que el nadó aprèn per situar-se al món. L’incest nega a la víctima la seva identitat de filla, suposa «destruir tota la veritat del vocabulari».