Els bibliotecaris rebutgen el sentit de l’espectacle dels polítics per a la Biblioteca de l’Estat de Barcelona

Contrasta el sentit de l’espectacle que els càrrecs polítics dispensen entorn de la futura Biblioteca Pública de l’Estat de Barcelona amb la visió ‘hard core’ i alhora humanista que els bibliotecaris tenen del tinglado. «Sembla que el món de la col·lecció ha passat a ser subaltern, quan és el primordial a qualsevol biblioteca –diu Francesc Xavier González, president del Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya–. És clar que estem a favor d’una gran pedra a l’anell, però sense perdre de vista el que és fonamental». «L’actual xarxa barcelonina necessita un far que alhora l’alliberi d’acollir certes activitats» Carme Galve Vicepresidenta del Col·legi de Bibliotecaris «Una biblioteca pública hi és per animar a la lectura, permetre l’autoaprenentatge al llarg de la vida, alfabetitzar en l’àmbit digital, garantir drets culturals i informatius, integrar minories, esmorteir tota mena de desigualtats... », enumera Carme Galve, vicepresidenta de l’escola. Dit això, la també directora de la Biblioteca Jaume Fuster afegeix: «L’actual xarxa barcelonina necessita un far que alhora l’alliberi d’acollir activitats de, per exemple, BCNegra o Barcelona Poesia, festivals que es veurien potenciats a la futura biblioteca». Simplement: la Jaume Fuster no dona l’abast i es queda petita. L’essència González, també director de la Central de Préstec i Serveis Especials del Servei de Biblioteques de la Generalitat, va un pas més enllà en la defensa de l’essència: «Les activitats extrabibliotecàries són l’anècdota. Aquestes visions funcionen de cara a la galeria, però per als professionals són annexos». Respecte de la necessitat que el tità en marxa (lenta) tingui alguna especialització, Galve dona fe que a la Jaume Fuster funciona l’èmfasi en viatges, el Japó, l’autoaprenentatge i els idiomes. «Certa especialització val la pena i fa que els públics circulin», indica. «¿Per què no –postula– incidir en la riquesa de les llengües, quan n’hi ha tantes a Barcelona?». «Ara se sacrifica tenir un bon fons enciclopèdic per tenir petites perles temàtiques» Francesc Xavier González President del Col·legi de Bibliotecaris González, per contra i és clar, advoca per l’ortodòxia. «Ara se sacrifica tenir un bon fons enciclopèdic per tenir petites perles temàtiques –sembla lamentar–. En qualsevol cas, crec que la decisió d’apostar per Barcelona com a ciutat editorial i literària ja està presa». Queda finalment el gens menyspreable factor gestió, ‘stricto sensu’, com posa per davant González, competència de la Generalitat. Tres frases seves. Primera: «No és una biblioteca més». Segona: «Unes ciutats miren més al seu entorn i d’altres, menys». I tercera: «Hi pot haver friccions». Jo et batejo Mentre que les administracions no es comprometen sobre com els agradaria batejar la biblioteca («és qüestió sensible i ja ho veurem», coincideixen), González proposa birlar el nom a la ja existent Mercè Rodoreda i rebatejar aquesta, Manuel Vázquez Montalbán i Joan Perucho, fantàstic atreviment que mereix tres hurres. Galve, per la seva banda, posa sobre la taula el nom de l’agent literària Carmen Balcells. "

Els bibliotecaris rebutgen el sentit de l’espectacle dels polítics per a la Biblioteca de l’Estat de Barcelona

Els professionals reclamen que l’accent recaigui en la col·lecció i les funcions socials d’una biblioteca, més que en les activitats per atraure públic.

El més llegit