L’escriptora irlandesa Sinéad Gleeson era una noia de 16 anys que ambicionava dedicar-se al periodisme musical quan va assistir a un concert de la banda novaiorquesa Sonic Youth en una sala de concerts de Dublín anomenada McGonagles. Mentre ella feia cua a l’exterior del local junt amb diversos centenars de persones, la baixista del grup, Kim Gordon, va sortir a buscar alguna cosa a l’autobús de gira, cosa que va provocar un comprensible enrenou entre els fans. Però va ser la presència de Gleeson el que va captar l’atenció de Gordon, i l’explicació és senzilla: en aquell temps, al llindar dels anys 90, hi havia molt poques noies en els concerts de rock. Aquell dia, tot va quedar en un encreuament de mirades entre totes dues. Més de tres dècades després, Sinéad Gleeson i Kim Gordon han donat ple sentit a aquell petit gest de complicitat a l’editar conjuntament ‘Música, maestra’ (Libros del Kultrum, una col·lecció d’assajos escrits per dones sobre música feta (majoritàriament) per dones.