Fa només sis mesos, però es podria dir que n’han passat molts més des del 18 de març, data en què ‘Motomami’ va veure la llum. Suficient perquè Rosalía i el seu derivat conglomerat empresarial (Motomami S. L., Sony Music) es dignin a llançar una versió augmentada de l’àlbum, una edició ‘deluxe’ que no s’ha fet esperar anys, a la recerca d’una xifra rodona, com sol passar, sinó que ja la tenim aquí des de divendres. El reclam: vuit pistes inèdites que eleven el nombre de ‘tracks’ dels 16 del disc original a un total de 24. Compte: no totes són noves, ja sigui perquè ‘Despechá’ fa un mes en dansa a les plataformes, o perquè la llista inclou un ‘remix’ i un tema registrat en viu. De fet, aquest tall anomenat ‘Thank yu :)’ no és ni tan sols una cançó, sinó una nota de veu en la qual Rosalía dona les gràcies als qui han escoltat l’àlbum. Així que centrem-nos en el material significatiu que ofereix aquest ‘Motomami +’, cançons que estiren el concepte de l’àlbum destil·lant, de nou, diversos nivells de lectura: darrere de l’alleujament llatí de ‘Despechá’, a cop de mambo accelerat, es fan lloc quatre cançons més substancioses que expressen més sotsobres íntims que desitjos de cremar la nit, anomenades ‘Aislamiento’, ‘La Kilié’, ‘Lax’ i ‘Chiri’.