Belén Atienza, productora i sòcia creativa de J. A. Bayona: «El misteri és el que més m’interessa, i n’estem envoltats»

  • La productora de ‘Lo imposible’ i ‘Jurassic World: El regne caigut’ fa més de 20 anys que treballa en el cine com a mà dreta de J. A. Bayona

  • «Soc fanàtica d’‘El Senyor dels Anells’. El vaig llegir quan s’ha de llegir, amb 15 anys», confessa la productora d’‘Els anells de poder’, la sèrie de televisió més cara de la història

José Haro

És impossible entendre el cine i la televisió contemporanis sense detenir-se en la tasca de la productora Belén Atienza. Fa més de vint anys que treballa en el cine. Ha estat al capdavant de pel·lícules com El laberinto del fauno (2006), L’orfenat (2007) i Lo imposible (2012). A escala internacional ha sigut productora de la sèrie Penny Dreadful (2014-2016) i de Jurassic World: El regne caigut (2018). I ha produït els dos primers capítols d’ Els anells de poder, sèrie que acaba d’estrenar Prime Video i en la qual torna a col·laborar amb J. A. Bayona. La seva relació amb el director és llarga, estreta i d’igual a igual, un sòlid vincle creatiu que es remunta a L’orfenat i s’alimenta de l’amistat i una visió compartida del cine i del treball: «Disfruto molt amb el Jota perquè m’interessa el seu univers, es mou en els mons i els terrenys que m’agraden. El cine fantàstic, el misteri, la barreja de gèneres. Però també perquè comparteixo el seu nivell de dedicació. M’agrada ficar-me molt en els projectes i aprofundir-hi».Atienza també comparteix amb Bayona una atracció genuïna pel misteri, fins i tot quan s’embarca en pel·lícules d’ancoratge real com La sociedad de la nieve, l’ambiciosa producció de Netflix que roden actualment. Per això s’ha convertit en una de les veus femenines més interessants del fantàstic contemporani. «En les històries que m’interessen sempre hi ha un component de gènere. Això no significa que no m’agradin cap altre tipus d’històries, però al pensar a fer-les i a ficar-m’hi molt endins tendeixo al gènere perquè crec que porta alguna cosa als relats que no es troba de cap altra manera. El realisme em treu. Hi ha una cosa molt interessant en bussejar en llocs misteriosos i intentar tocar el que no acabes de comprendre. El misteri és el que més m’interessa, i n’estem envoltats», explica.