Brasil

L’energia de Guns N’ Roses i Maneskin aixeca el Rock in Rio

  • Els dos grups van destil·lar un rock més clàssic que la música que havia marcat la pauta al festival

Archivo

La veterana banda nord-americana Guns N’ Roses i la sorprenent agrupació italiana Maneskin van aixecar dijous el Rock in Rio, que aquesta edició conclou diumenge a Rio de Janeiro, amb enèrgics concerts a ritme d’un rock and roll més clàssic que el que s’havia vist fins aleshores. Després de tres jornades dedicades al metal, el rap i el pop, el rock tradicional finalment es va fer present en la nova edició del festival musical i d’entreteniment considerat més gran del món en una nit que Guns N’ Roses va tancar amb el fermall d’or amb un recorregut pels clàssics més grans de la seva llarga carrera. Abans també s’havien presentat a l’escenari principal del festival la banda californiana de pop punk The Offspring i la veterana brasilera CPM 22, mentre que al Sunset, un dels escenaris secundaris, van brillar les cantants britàniques Corinne Bailey Rae i Jessie J.

A diferència del seu concert en l’edició del 2017, quan va tocar durant més de tres hores i ja de matinada al Brasil, Guns, en la seva cinquena presentació en el festival, va oferir un concert més curt, com el del 2011, però no hi van faltar els seus grans clàssics. Sense els retards que en edicions anteriors els van fer rebre crítiques, la banda va pujar puntual a l’escenari, passada la mitjanit, per a un concert en el qual va brillar especialment el guitarrista Slash, que va tornar al grup després de reconciliar-se amb Axl Rose, amb solos i acords que van merèixer distinció i aplaudiments tota la nit. En alguns moments, el guitarrista va arribar a entelar el vocalista, que ja no té l’energia d’anys anteriors i que va arribar a desafinar en alguns moments.

Guns N’ Roses, pràcticament sense cançons noves en els últims anys, va oferir el mateix concert de la seva actual gira per Sud-amèrica, que va obrir amb ‘It’s so easy’, ‘Mr. Brownstone’ i ‘Chinese Democracy’, però el públic només va començar a interactuar quan Slash va començar a exhibir els seus dots. La banda va continuar amb alguns dels seus èxits més rotunds, com ‘Welcome to the Jungle’ i ‘Rocket Queen’, però també amb la seva versió de ‘Live and let die’, de Paul McCartney. La presentació, malgrat que es va cenyir al previst, va agradar als admiradors de la banda, la gran majoria entre els 100.000 assistents de dijous.

Maneskin es roba el públic

Els italians de Maneskin, poc coneguts al Brasil, van complaure el gust dels qui esperaven escoltar la banda que ha sigut promoguda com una de les revelacions del rock des que va guanyar a Eurovisió, una afirmació confirmada amb el recent premi MTV EMA al millor grup de rock. El grup, amb l’estètica particular dels qui es defineixen com a gènere fluid i precedits per la popularitat dels seus vídeos a TikTok, va començar el seu concert amb ‘Zitti e buoni’, però en pocs minuts tocava ‘Beggin’, que continua sent un èxit, principalment gràcies a les xarxes socials, quatre anys després que The Four Seasons en tragués la versió original.

Cantant en anglès i italià, el grup va sorprendre a Rock in Rio amb interpretacions de cançons com ‘I Wanna Be Your Dog’ i ‘Mamma Mia’, algunes corejades pels seus admiradors, però es va posar el públic a la butxaca quan van interpretar ‘Love of my life’, el clàssic de Queen, al recordar la històrica presentació dels anglesos a Rio el 1985, i per les diverses vegades que els integrants van baixar a la llotja per interactuar amb els admiradors.

The Offspring, en la seva tercera presentació al Rock in Rio, va animar els fanàtics del punk, que van saltar, van obrir cercles entre el públic i van corejar les cançons dels californians en una presentació plena d’energia. Igualment amb un rock més clàssic, amb solos de guitarra i hardcores energètics, el grup liderat pel cantant i guitarrista Bryan ‘Dexter’ Holland i per Kevin ‘Noodles’ Wasserman va complaure el públic amb les seves cançons plenes de crítiques sarcàstiques, com ‘The kids aren’t alright’, ‘Pretty fly (for a white guy)’, ‘Why don’t you get a job?’ i ‘Self esteem’.

En un dels escenaris secundaris, la britànica Corinne Bailey Rae també va aixecar el públic amb una música més romàntica i lenta en un concert que va viure el seu auge amb la interpretació de ‘Put your records on’ (2006), l’èxit més gran de la seva carrera i molt conegut pel públic brasiler.