Han passat 30 anys, tres llargues dècades, des que la selecció espanyola de waterpolo es va penjar la medalla de plata als Jocs de Barcelona-92. Temps de sobres perquè els bons records prevalguin i les ferides cicatritzin. Però entre els protagonistes d’aquella final històrica contra Itàlia a les Piscines Picornell encara queden sensacions de dolor i frustració. Molts reconeixen que no han volgut veure les imatges d’aquell partit mai més. Perdre una final sempre és dolorós. Perdre-la després d’un partit agònic que va necessitar tres pròrrogues per a la resolució va ser un malson col·lectiu que els va perseguir durant anys.