Quatre llargmetratges marcats amb el segell de Netflix, déu-n’hi-do, competeixen aquest any a Venècia. I en aquesta aclaparadora presència del gegant de l’‘streaming’ en el certamen –estretament relacionada amb el veto que, per motius tant de lògica industrial com d’arrogant tossuderia, fa anys que li imposa el Festival de Cannes– pot veure’s una estratègia conservadora per part dels programadors de la Mostra o, dit d’una altra manera, una voluntat d’anar a allò fàcil. Però el cert és que ‘Ruido de fondo’, la pel·lícula de Netflix dirigida per Noah Baumbach i protagonitzada per Adam Driver i Greta Gerwig que aquest dimecres s’ha encarregat d’inaugurar la Mostra, no té res de fàcil. I per provar-ho només cal fixar-se en el model literari que la inspira: la novel·la homònima que va suposar la consagració de Don DeLillo, en la qual el sovint citat com a «gran escriptor nord-americà» va meditar amb implacable ferocitat sobre el lamentable estat de l’Amèrica moderna.