El que li falta a ‘House of dragon’

Bran Stark veu des d’una finestra dalt d’una torre una parella practicant una dansa que no és precisament de dracs. Vaja. L’home s’hi acosta, l’agafa. Li pregunta l’edat. Set anyets. «Les coses que faig per amor», diu, resignat, mentrestant, sense ni m irar-lo, llança el nen al buit. És el final d’un dels capítols de Joc de trons, el primer llibre de la saga iniciada i encara no acabada de George R. R. Martin. Però podria ser perfectament, sense canviar diàlegs, ritme i ni tensió, l’’story board’ d’aquesta mateixa escena, que remata salvatgement també el primer capítol de la sèrie d’HBO, en què els guionistes només es van haver de molestar a canviar l'edat, de 7 a 10 anys. Només tres pàgines més tard, podem ‘llegir una altra imatge’ antològica, la de Tyrion Lannister bufetejant el seu insofrible nebot. Durant les primeres temporades, els guionistes de ‘Juego de tronos’ van jugar amb una carta guanyadora. George R. R. Martin (amb passat com a guionista de TV, per cert; de fet va escriure els llibres perquè en els seus temps, abans de l’Edat d’Or de les sèries, el mitjà no era madur per assumir la història que tenia al cap) ja havia escrit els llibres en què es basaven els guions: i les frases memorables, les escenes que es van fixar en la memòria dels seguidors de la sèrie, ja eren allà. ¿Què va passar en les últimes quatre temporades? George R. R. Martin ja no va poder intervenir directament (en una recent entrevista es queixava amargament que no haguessin complert el seu desig de rodar entre 10 i 12 temporades) i no hi va haver (ni hi ha encara) manera que acabés els dos llibres que li faltaven i en els quals s'havien de basar. Alguna cosa no acabava de funcionar: els televidents van lamentar que l’acció avancés a batzegades, gairebé com si els personatges es teletransportessin, els va irritar la transformació llunàtica de la seva estimada kaleesi, van discutir si el paper dels caminants blancs era suficient i es van posar a faltar personatges dels llibres que es van esvair a TV. Però el que faltava era una altra cosa. Els diàlegs de Martin. Va deixar en mans dels ‘runners’ de la sèrie un arc narratiu, que els va transmetre oralment en un parell de reunions... però, intentin recordar alguna frase memorable de l’estil de «les coses que faig per amor» en el tram final de la sèrie. Amb ‘House of Dragon’, o ‘La Casa del Dragón’, Martin ha tornat a poder intervenir més directament, i tenir un guionista de la seva estricta confiança als comandaments, Ryan Condal, i un bon ventall de personatges. Els seguidors ho han notat i agraït, però... La història dels Targaryen en la nova sèrie sorgeix de ‘Fuego y Sangre’, una història ficció escrita per un fictici mestra en un estil pastitx de crònica medieval. Aquest és el to: «Viserys Targaryen, el primer del seu nom, era de natural generós i amigable, i tant senyors com plebeus l’apreciaven immensament». Tenim Martin, però no els seus diàlegs. Fins al moment, cap frase per al record. Al seu lloc només potser l'escena en què el guió fa una picada d'ullet amb el desenllaç de ‘Juego de Tronos’, amb el rei confiant a la seva filla el paper que han de tenir els seus descendents quan els zombis congelats baixin del Nord mentre toca una daga. ¡Sí, és aquesta daga! Bé, l’escena demostra que a part de matar-se i aparellar-se entre si, en els Targaryen això del diàleg familiar falla i l’encàrrec no passa de generació en generació. I també que si alguna cosa li falta a ‘La casa del dragón’ és aquest toc. Algun «el que faig per amor». O almenys un «la nit és fosca i plena d’horrors».

El més llegit