Tènue ritme de bossa nova, sostenint l’esvelta melodia, en contrast amb l’accidentat recorregut que proposa la lletra d’‘Águas de março’: «‘És el pal, és la pedra, és el final del camí’», comença dient aquesta cançó en la qual Antônio Carlos Jobim retrata el final de l’estiu no tant com un exercici de melancolia, recurs habitual, sinó com un sotrac catàrtic, donant a entendre que aquest moment de l’any és un metafòric torrent pel qual tot roda muntanya a baix, sense contemplacions, com una força natural irrefrenable i una invitació forçosa a la regeneració.
Abrupta purificació
L’anticançó de l’estiu (i 14): ‘Águas de março’, d’Antônio Carlos Jobim
L’autor brasiler proclama el final de l’estació estival sense servir-se de la melancolia, sinó invocant el sotrac catàrtic, el torrent que ho arrasa tot i que imposa l’obligada regeneració. Un tema que va arribar a difusió universal amb la veu d’Elis Regina
Temes:
El més llegit
- Estat Islàmic reivindica l’atemptat en què van morir tres catalans
- Esclavitzada per la família i sense ningú que l’escoltés
- Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles
- L’helicòpter del president iranià s’estavella en una zona muntanyosa
- Emil Ferris: "Morir pot ser una experiència bonica"