10 pel·lícules espanyoles per a la tardor 2022

Hi ha unanimitat a l’hora d’afirmar que ens trobem davant una de les millors collites del cine espanyol dels últims temps. L’any va començar amb magnificència amb ’Alcarràs’ alçant-se amb l’Os d’Or del Festival de Berlín i amb la repercussió que ha tingut l’opera prima d’Alauda Ruiz de Azúa, ‘Cinco lobitos’. Bona part de les pel·lícules que s’estrenaran en els pròxims mesos han passat per certàmens internacionals, cosa que en confirma la qualitat. Hem seleccionat deu de les pel·lícules més esperades, algunes més autorals, d’altres amb més vocació comercial. Però hi ha moltes més propostes interessants que arribaran a la cartellera en els pròxims mesos, entre elles ‘Mi vacío y yo’, d’Adrián Silvestre, sobre l’experiència d’una noia trans; ‘La consagración de la primavera’, de Fernando Franco; ‘Girasoles silvestres’, de Jaime Rosales; ‘El cuarto pasajero’, d’Álex de la Iglesia; ‘No mires a los ojos’, de Félix Viscarret; ‘Historias para no contar’, de Cesc Gay, i ‘El agua’, d’Elena López Riera. ‘Pacifiction’, d’Albert Serra ‘Pacifiction’, d’Albert SerraCap de les seves obres s’assembla a l’anterior, però totes estan inundades pel seu personalíssim estil. Albert Serra segueix explorant nous territoris, construint atmosferes suggerents i creant imatges d’una força subversiva. ‘Pacifiction’, que va competir en la Secció Oficial del Festival de Cannes, es nodreix dels escenaris exòtics de la Polinèsia, parla –entre d’altres moltes coses– de la decadència del colonialisme i compta amb una enorme interpretació de Benoît Magimel. Estrena el 2 de setembre ‘Modelo 77’, d’Alberto Rodríguez Alberto Rodríguez torna al ‘thriller’, en aquest cas carcerari, per explicar un episodi ocorregut a la penitencieria catalana, quan un grup de presos es va escapar per les clavegueres després d’amotinar-se. Al director, a més del relat de fuga, com ja va demostrar a ‘Grupo 7’, també li interessen moltes altres coses, com la vida en l’entorn hostil i asfixiant de la presó, on les condicions eren infrahumanes, i capturar el moment de crispació política i social que es vivia al país durant la Transició. Una pel·lícula que conjuga recreació històrica i entreteniment, protagonitzada per Miguel Herrán i Javier Gutiérrez. Estrena el 23 de setembre ‘En los márgenes’, de Juan Diego Botto. Juan Diego Botto es passa a l’altre costat de la càmera, al darrere, per explicar una història de desnonaments, precarietat i angoixa social que té una base periodística i que sorgeix del desig de Penélope Cruz d’emprendre un projecte amb Botto, amb qui va coincidir fa 26 anys en el rodatge de ‘La Celestina’. ‘En los márgenes’ parla de l’adversitat a la qual s’ha d’enfrontar una sèrie de personatges durant 24 hores en unes històries entrellaçades i unides pel vessant social i l’humà. A més de Penélope Cruz, en el repartiment trobem Luis Tosar i Adelfa Calvo. Estrena el 30 de setembre ‘Los renglones torcidos de Dios’, d’Oriol Paulo. La novel·la de Torcuato Luca de Tena s’ha intentat portar moltes vegades a la pantalla i ara per fi cobra forma de la mà de Oriol Paulo, que firma el guió junt amb el dramaturg Guillem Clua. L’actriu Bárbara Lennie es posa en la pell d’Alice Gould, una dona de l’alta societat dels anys 70 que és ingressada en un hospital psiquiàtric mentre, aparentment, investiga un cas d’homicidi, posant-se sempre en suspens la seva salut mental. Un ‘thriller’ psicològic ple de capes amb el segell inconfusible d’un director a qui li agraden les trames juganeres. Estrena el 7 d’octubre ‘Cerdita’, de Carlota Pereda Des que es va presentar al passat Festival de Sundance no s’ha parat de parlar d’ella. I és que l’‘opera prima’ de Carlota Pereda, que amplia les idees que contenia un curtmetratge previ, té aquesta aroma de culte immediat. Estiu en un poble, una protagonista assetjada per les seves companyes a causa del seu pes i un ‘psicokiller’ convertit en justicier rural. Una pel·lícula d’atmosfera asfixiant, suosa i greixosa en la qual es combina el costumisme amb el terror més cru, fins i tot amb notes de gore i que està disposada a tombar prejudicis. Estrena el 14 d’octubre ‘Un año, una noche’, d’Isaki Lacuesta Una altra de les pel·lícules importants de l’any, presentada en la passada Berlinale, és l’acostament que ha fet Isaki Lacuesta a la matança terrorista que es va produir a la sala Bataclan a París. Ho fa través de les memòries de Ramón González, un espanyol que era allà i que va explicar la seva experiència en un llibre que va servir per entendre el procés d’estrès posttraumàtic que va viure després de la tragèdia. Dos formidables protagonistes, Noémie Merlant i Nahuel Pérez Biscayart, i un guió brillant a l’hora de captar, gairebé com si es tractés d’un estat mental, de quina forma impacta en la nostra ment la por, la violència i l’horror. Estrena el 21 d’octubre ‘Unicorn Wars’, d’Alberto González. Alberto González, el responsable d’aquella meravellosa raresa anomenada ‘Psiconautas’, continua explorant l’animació adulta amb la seva explosiva creativitat i el seu humor fosc. El seu nou treball va competir en el festival d’animació més prestigiós del món, el d’Annecy, i explica la història d’un exèrcit de cadells d’os que s’ha d’enfrontar als temibles unicorns si volen acabar amb la guerra per salvar el Bosc Màgic. Imaginació a dojo mil idees, rerefons polític a l’hora d’abordar temes com la religió i el feixisme i personatges i situacions que basculen entre el cuqui i el macabre i que configuren un univers únic. Estrena el 21 d’octubre ‘As Bestas’, de Rodrigo Sorogoyen Rodrigo Sorogoyen s’allunya del paisatge urbà que havia protagonitzat fins al moment el seu cine i es trasllada a la Galícia profunda per abordar l’enfrontament entre dues formes de vida i dues famílies. Un matrimoni francès ecològic, dos germans rudes del camp i una disputa, la negativa dels estrangers a instal·lar-hi generadors eòlics. La disputa es convertirà en odi, l’odi en violència i, mentrestant, l’atmosfera s’anirà tenyint de perill. Una pel·lícula magnífica, sòbria i tensa sobre l’enfrontament de conviccions i emocions primitives en la qual destaquen les interpretacions de Marina Foïs, Denis Menochet i Luis Zahera. Estrena l’11 de novembre ‘La maternal’, de Pilar Palomero Pilar Palomero, que va revelar el seu talent gràcies a la multipremiada ‘Las niñas’, firma la seva segona pel·lícula, en la qual torna a acostar-se a la infància, en aquest cas a través d’una menor de 14 anys embarassada i en risc d’exclusió social que ingressa en un centre on coneix altres noies en la mateixa situació que ella. Una pel·lícula que aborda la maternitat des d’una perspectiva poc explorada i que serveix per acostar-nos a una realitat desconeguda amb la sensibilitat, transparència i proximitat que caracteritza el cine d’aquesta directora que explora la mirada femenina. Estrena l’18 de novembre ‘Mantícora’, de Carlos Vermut Carlos Vermut torna a les històries recargolades i morboses que sempre l’han caracteritzat i ho fa a través d’un personatge que té una doble vida, dissenyador de videojocs de dia i depredador sexual de nit. Una pel·lícula sobre el terror més pur, és a dir, el més quotidià, el dels monstres que estan més a prop de nosaltres del que podríem imaginar. Monstres que mostren diferents cares per salvaguardar els seus desitjos foscos, com passa amb la criatura mitològica de la mantícora que dona títol a la pel·lícula, però que sempre tenen urpes. Estrena l’4 de novembre

10 pel·lícules espanyoles per a la tardor 2022

El cine espanyol creua els dits perquè continuï la bona ratxa després dels èxits comercials i autorals d’‘Alcarràs’ i ‘Cinco lobitos’

El més llegit