Ucraïna i Rússia encapçalen la no-ficció de la ‘rentrée’ literària

La necessitat d’entendre com Rússia ha acabat envaint i declarant la guerra a Ucraïna ha generat un afany editorial per satisfer el lector inquiet, de tal manera que el conflicte és el protagonista temàtic de l’assaig de les novetats d’aquesta tardor. Llibres d’història amb el focus a l’Alemanya nazi, la preocupació pel futur de la humanitat i atractives memòries i biografies completen la no-ficció del nou curs editorial. Ucraïna i Rússia, en l’objectiu lector Diferents enfocaments s’acosten al conflicte, entre els quals, ‘Decisión en Kiev’. Lecciones ucranianas’ (Acantilado), de Karl Schlögel; ‘Las puertas de Europa’, en què l’historiador Serhí Plokhi explica el passat i el present ucraïnès (Península), i les mirades de prestigiosos experts com Francisco Veiga (‘Ucrania 22’, Alianza), Noam Chomsky (‘Por qué Ucrania’, Altamarea) i Orlant Figes (‘La historia de Rusia’, Taurus. A més, l’enfocament militar de ‘La guerra de Ucrania’ (La Catarata), amb edició de Guillem Colom. Necessari és recórrer també a la ficció realista: encara calenta la impactant novel·la del juliol sobre la fam a què Stalin va condemnar Ucraïna (‘La guardiana de recuerdos de Kyiv’, d’Erin Litteken, a Navona), arriba ara ‘Abejas grises’ (Alfaguara), d’Andrei Kurkov, apel·lat per ‘The Guardian’ com el Murakami ucraïnès: és l’odissea commovedora d’un apicultor que s’esforça per protegir els seus insectes en una terra de ningú disputada el 2014 per forces ucraïneses i separatistes prorussos. A l’octubre, ‘La meva Ucraïna’ (Univers / Lumen), de Victoria Belim, i la reedició de la futurista ‘El día del oprichnik’ (Alfaguara), en què Vladímir Sorokin imaginava una Rússia del 2027 aïllada i governada per un omnipotent dictador. Al novembre, la història d’intriga, dissidents i espies a la Rússia contemporània ‘Una carpa bajo el cielo’ (Automática), de la Premi Formentor 2022 Liudmila Ulítskaia (de l’autora russa Lumen rescata ‘Los alegres funerales de Alik’). Del nazisme a la natura ¿Per què alguns líders del segle XX, com Hitler, Franco, Stalin, Churchill i Margaret Thatcher, van arribar a un poder desmesurat i què va passar perquè la seva era acabés? S’ho pregunta i mira de respondre l’historiador britànic Ian Kershaw a ‘Personalidad y poder’ (Crítica). De dos aspectes poc explorats del nazisme s’encarreguen dos títols d’Ático de los Libros: ‘Dinero y poder en el Tercer Reich’, investigació periodística de David de Jong sobre els empresaris lligats a la maquinària de Hitler, i ‘Prométeme que te pegarás un tiro’, en quèFlorian Huber estudia amb testimonis directes l’onada de suïcidis a l’Alemanya derrotada. També testimonial és ‘Clandestina’, memòries de Marie Simon Jalowicz, una jueva que va sobreviure tant sí com no al Berlín nazi (Periférica-Errata Naturae). La preocupació pel món que habitem es detecta en la proposta de Karen Armstrong, Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials, que a ‘Naturaleza sagrada’ (Crítica) planteja maneres de recuperar el vincle amb el medi ambient; en la de l’arqueòleg i divulgador Eudald Carbonell, que en ‘El futur de la humanitat’ (Ara) exposa un decàleg per a la supervivència de l’espècie, i en l’assaig ecologista de Jostein Gaarder ‘Som nosaltres els que som aquí ara’ (Amsterdam / Siruela), 30 anys després d’‘El món de Sofia’. Al marge, insòlita és la història real que dissecciona a ‘Els nois de Hidden Valley’ (Periscopi / Sexto Piso) Robert Kolker, la d’una família de dotze germans, dels quals sis van ser diagnosticats d’esquizofrènia. Vides on tafanejar Els ‘Diarios y cuadernos (1941-1995)’ de Patricia Highsmith (Anagrama), ‘Plantéate esto’ (LRH) de Chuck Palahniuk, autor de ‘El club de la lluita’, i ‘Això no es diu’ (Columna / Destino), d’Alejandro Palomas, sobre la seva experiència com a víctima d’abús infantil, diuen molt dels escriptors que els firmen. Vides del món de la música, el cine, l’art i l’esport arribaran a través de les memòries de Bono, líder de U2 (‘Surrender’, Reservoir Books); una mena de gabinet de les meravelles de Nick Cave (‘Más extraño que la bondad’, Sexto Piso), i ‘Set the night on fire’ (Alianza), on el guitarrista de The Doors, Robby Krieger, trenca el silenci. Biografies donaran llum sobre Raffaella Carrà (de Paolo Armelli; Blackie Books), Banksy (de Carol Diehl; Cátedra), Alfred Hitchcock (d’Edward White, Aliança), Nico (Jennifer Otter Bickerdike; Contra) i el boxejador Mohamed Ali (per Jonathan Eig; Capitán Swing). I barrejant realitat i ficció, Manuel Vicent s’acostarà a la figura de Concha Piquer a ‘Retrato de una mujer moderna (Alfaguara). Dues biografies s’acosten als 50 anys que compleix la reina Letizia (de Mábel Galaz a La Esfera, i de Carmen Duerto, a Harper Collins), i hi haurà nou llibre de Michelle Obama (‘Con luz propia. Vencer en tiempos de incertidumbre’, Plaza & Janés). En clau política, destaca ‘Un tal González’ (Alfaguara), on Sergio del Molino traça un retrat de l’Espanya de la Transició a través de la seva mirada sobre l’expresident 40 anys després del triomf del PSOE. També arriben completes biografies del polític catalanista Francesc Cambó ‘L’últim retrat’ (Edicions 62 / Crítica), a càrrec de Borja de Riquer; de Miguel Primo de Rivera, d’Alejandro Quiroga (Crítica), i l’epistolari inèdit entre Josep Pla i l’escriptor i polític Joan Estelrich (Edicions 62).

Ucraïna i Rússia encapçalen la no-ficció de la ‘rentrée’ literària

La tardor porta també una important collita de biografies i memòries, entre les quals títols de Patricia Highsmith, Alejandro Palomas i Bono, d’U2

El més llegit