10 sèries i pel·lícules sobre fascinants universos paral·lels

«Si alguna cosa no està trencada, ¿per què cal arreglar-la?», diu un famós lema. Però qualsevol història, fins i tot una de perfecta, millora amb l’afegit d’una dimensió paral·lela. Facin la prova mentalment. Agafin qualsevol pel·lícula perfectament rodona i col·loquin una nova dimensió a l’altre costat de qualsevol porta: ¿no és al·lucinant? Ho saben els creadors de ‘Dark’, que per filar molt prim el seu deliri de ciència-ficció poètica van decidir presentar una realitat paral·lela en la tercera i última temporada de la sèrie, el final de la qual ha deixat confús (per descomptat) però també assedegat de més especulació quàntica un grapat d’espectadors. Aquí reunim altres grans exemples, tots disponibles en ‘streaming’, de sèries i pel·lícules sobre mons i realitats paral·lels. Universos que serveixen, sovint, per reflexionar i especular sobre altres vides possibles, sobre segones oportunitats. Perquè, ¿qui no voldria, de vegades, poder creuar –o haver pogut creuar– a l’altre costat del mirall? 1. ‘Star Trek’... a l’altre costat del mirall El capítol ‘Mirall, mirall’ de la sèrie original, estrenat l’octubre de 1967, va introduir un concepte essencial i recurrent en la franquícia: un món paral·lel, l’Univers Mirall, on no mana la Federació Unida de Planetes, sinó l’Imperi Terrà, i versions malèfiques dels nostres herois es dediquen a exterminar races alienígenes pel cosmos. Aquest pertorbador concepte es va recuperar, en versió més suau, a ‘Deep Space Nine’, i fins i tot de manera més fosca a ‘Enterprise’. Tampoc en la recent ‘Discovery’ s’han pogut resistir a donar la seva pròpia i hipersofisticada visió de l’Univers Mirall. Disponible a Netflix. 2. ’Matrix’, un món de feliços ignorants En moltes ocasions, els universos paral·lels són el que anomenem realitats simulades: un món versemblant i complex creat, tanmateix, a partir d’uns i zeros. Aquesta classe de construcció digital és la base del món de ‘Matrix’, on la gent viu una realitat imaginària mentre alimenta d’energia el món de les màquines. O de ‘Dark city’. Però, ¿i si tampoc s’estigués tan malament en aquests paisatges artificials? Un dels pocs finals feliços de ‘Black mirror’ es deu a una realitat simulada, aquesta en la qual les heroïnes de ‘San Junipero’ poden continuar estimant-se per tota l’eternitat. I si Lily pot oferir a Jamie una abraçada redemptora a ‘Devs’, és gràcies a la bondat dels píxels. Disponible a HBO Max. 3. ’Fringe (Al límit)’ dos mons en col·lisió La sublimació dels universos paral·lels al terreny de la ficció serialitzada. La sèrie de J. J. Abrams, Alex Kurtzman i Roberto Orci va començar com un procedimental amb misteri setmanal deutor d’‘Expedient X’ i ‘The twilight zone’, però a poc a poc va anar creant una joiosa mitologia pròpia entorn d’un univers alternatiu molt similar al nostre, en el qual les Torres Bessones encara seguien dempeus, s’havia edificat a Nova York el mític Hotel Attraction d’Antoni Gaudí, i Eric Stoltz havia sigut el protagonista de ‘Retorn al futur’ en lloc de Michael J. Fox. La sèrie mai va tenir audiències milionàries, però sí una legió de fans entregada a la inevitable col·lisió d’aquests dos mons i, sobretot, al carisma del seu triangle protagonista, el doctor Walter Bishop (John Noble), el seu fill Peter Bishop (Joshua Jackson) i la investigadora de fenòmens inexplicables Olivia Dunham (Anna Torv). Disponible a HBO Max. 4. ‘Rick & Morty’, bogeria multidimensional En aquesta desopilativa paròdia animada de la ciència-ficció, les realitats paral·leles estan a l’ordre del dia. El Rick, científic mig sociòpata, i el seu innocent net, el Morty, no saben quedar-se quiets en un sol món. Recordem ‘Sesenta Rick-nutos’ (temporada 1, episodi 8), l’episodi sobre els programes de tele de dimensions alternatives; ‘Encuent-Ricks en la Rick-cera fase’ (temporada 1, episodi 12), en el qual Rick es troba amb altres Ricks; ’Una Rick-grieta en el tiempo’ (temporada 2, episodi 1), una broma sublim a costa de les línies temporals alternatives i la pantalla partida, o ‘El abecé de Beth’ (temporada 3, episodi 9), sobre una dimensió on no hi ha horari d’estiu. En realitat, gairebé acabaríem abans enumerant els capítols en els quals no apareixen un o diversos nous universos. Disponible a HBO Max i Netflix. 5. ‘El hombre en el castillo’, nazis a tot arreu Inspirada a la seva manera en la novel·la ucrònica de Philip K. Dick, la sèrie de Frank Spotnitz (un dels grans guionistes d’‘Expedient X’) especula sobre la possibilitat que Alemanya i el Japó s’haguessin repartit els Estats Units després d’haver guanyat la Segona Guerra Mundial. L’aparició d’uns misteriosos rotllos de pel·lícules on es mostra una història alternativa, en la qual els aliats derrotaven les forces de l’eix, obre la porta a un trepidant relat d’acció, espionatge, revolució, idil·li i fabulació geopolítica en la qual els nazis, gràcies a una misteriosa tecnologia i liderats pel magnètic John Smith (Rufus Sewell, sempre gran), pretenen accedir a qualsevol univers alternatiu per canviar al seu aire el curs no de la història, sinó de totes les històries possibles. Disponible a Prime Video. 6. ‘Tomorrowland’, una utopia de pel·lícula El títol i argument del film de Brad Bird (‘Els increïbles’) remeten a l’àrea futurista dels parcs de Disney, en el parisenc coneguda com a Discoveryland. Però ‘Tomorrowland’ no va tenir el seu espai de rodatge més essencial a Disney World, sinó a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, convenientment tunejada per exercir com a autèntic escenari utòpic d’una dimensió paral·lela. Tomorrowland és un món on la ciència va florir amb plena llibertat i sempre darrere el veritable progrés; des d’on se’ns van enviar avisos del principi del final, avisos que no vam entendre, massa fascinats per l’estètica de l’apocalipsi. Disponible a Disney+. 7. ‘The OA’, mística interdimensional ‘The OA’ va durar només dues temporades, abans de ser cancel·lada per Netflix per qüestions econòmiques, però va tenir temps de deixar una profunda impressió en el seu públic, que va sentir com una cosa epifànica la seva mística col·lecció de multiversos i viatges interdimensionals. Brit Marling, musa evanescent de la ciència-ficció poètica, interpretava Prairie, una jove cega que reapareixia amb la vista intacta després de set anys segrestada juntament amb un grup de persones a les quals un científic sotmetia a assajos clínics sobre experiències pròximes a la mort. La jove, tanmateix, portava amb si una altra virtut celestial: la capacitat de saltar a universos paral·lels en els quals, allà sí, poder salvar els seus amics segrestats. Sona guillat, però és apassionant. Disponible a Netflix. 8. ‘Stranger things’, el món al revés Llevat que hagi viscut sota la roca de Patricio Estrella en els últims anys, sabrà de ‘Stranger things’, del pobre Will Byers (Noah Schnapp) i del lloc on va a parar al principi de la sèrie: el fantàstic però repugnant Mundo del Revés, una dimensió paral·lela que reprodueix amb exactitud el món tal i com el coneixem, però en versió desangelada, viscosa i buida de vida humana. Ningú voldria viure en un lloc així. Per això, a la primera de canvi (o al primer portal obert sense voler per Once), el Demogorgon va sortir d’allà per tentacles i va venir a sembrar el terror a Hawkins, Indiana. Disponible a Netflix. 9. ‘Counterpart’, Berlín al quadrat Una altra fita dels universos paral·lels, com a fascinant relat d’espionatge en aquest vell Berlín deutor de la Guerra Freda i, alhora, com a profund estudi psicològic de personatges a un costat i altre del mirall. O, el que és el mateix, el funcionari Howard Silk (J. K. Simmons), home gris i sense carisma, trobant-se una versió de si mateix en forma d’home dur i decidit. Un relat a mig camí entre les novel·les de Graham Greene i les aventures multidimensionals de ‘Fringe’, ambientat en un Berlín desdoblat després d’un experiment, amb el seu imprescindible ‘checkpoint’ bunqueritzat per creuar d’un costat a l’altre. Per desgràcia, no hi haurà tercera temporada, ja que la cadena Starz ha cancel·lat la sèrie. Disponible a Movistar+. 10. ‘Spider-Man: un nou univers’, de Spidey no n’hi ha només un La diversitat i la representació es defensen aquí de la manera més imaginativa. En l’univers d’aquesta visionària pel·lícula d’animació, de Spidey no només n’hi ha un, sinó que moltes diferents versions del (no només) home aranya poblen una infinitat d’universos paral·lels. Al negre Miles Morales s’uneixen, gràcies a una ruptura del continu espai-temps, la nena Peni Parker, l’Spider-Man Noir (estil anys trenta) o el porcí Peter Porker. Després de ‘Spider-Man: un nou univers’, la idea d’una altra pel·lícula del personatge protagonitzada per Tom Holland o un altre jove pàl·lid fa una mica de mandra. Disponible a Disney+ i HBO Max.

10 sèries i pel·lícules sobre fascinants universos paral·lels

Seleccionem una sèrie de títols que viatgen a l’atraient mística de les realitats alternatives

El més llegit