Combinar acords majors, tan alegres, amb una lletra afligida o melancòlica és un recurs apte per a qualsevol cançonetista, i aquí Amaral ho broda en aquest tema d’amors no correspostos i de comiats lànguids. A certa distància, ‘Días de verano’ sona resolta i sembla convidar a l’aventura del desconegut, si bé la veu d’Eva Amaral comparteix una història tristoia de la qual extreu conclusions fatalistes: al final, les coses són com són i, com diria el savi Sandro Giacobbe, «‘la vida es así / no la he inventado yo’».