Combinar acords majors, tan alegres, amb una lletra afligida o melancòlica és un recurs apte per a qualsevol cançonetista, i aquí Amaral ho broda en aquest tema d’amors no correspostos i de comiats lànguids. A certa distància, ‘Días de verano’ sona resolta i sembla convidar a l’aventura del desconegut, si bé la veu d’Eva Amaral comparteix una història tristoia de la qual extreu conclusions fatalistes: al final, les coses són com són i, com diria el savi Sandro Giacobbe, «‘la vida es así / no la he inventado yo’».
Ruptura en clau estival
L’anticançó de l’estiu (6) ‘Días de verano’, d’Amaral
Un tema amb doble fons que, més enllà de la seva melodia desperta i lluminosa, amb arranjaments de ‘spaguetti western’ a l’estil d’Ennio Morricone, ens parla d’un comiat irremeiable apel·lant a la màxima que «‘esta vida no es justa’»
Temes:
El més llegit
- L’ala dura del conclave augura un cisma si s’elegeix un papa continuista
- Un cardenal acusat d’encobrir delictes de pederàstia participarà en el ritu del tancament del taüt del Papa
- Les principals cases d’apostes ja tenen un candidat favorit per ser el nou Papa
- Plantada històrica del Madrid a la Copa: ni entrena ni assisteix a les rodes de premsa
- Un mosso rescata els dos ocupants d'un cotxe després de xocar contra un mur i caure a una piscina