Quinze llibres de viatges recomanats per a aquest estiu 2022

Després de dos estius d’immobilisme pandèmic, els viatgers poden tornar als seus plans de sempre i ficar a la maleta aquest llibre que ens relata reposadament el que pretenem veure en tan sols una setmana o 15 dies. La selecció per a aquest estiu inclou clàssics de la literatura de viatges, mirades històriques, aproximacions insòlites, nous autors, un premi Nobel i molt horitzó llunyà. Són igualment indicats aquests llibres per viatjar amb la imaginació des del sofà. ‘Venecia’ Jan Morris. Gallo Nero Aquest és un dels grans títols de la literatura de viatges, escrit el 1960 quan la ciutat era un bon còctel de melancolia i deixadesa, de tristesa i exuberància, i encara no havien fet efecte en ella les hordes turístiques. Llavors la viatgera Jan Morris es deia James i havia combatut en la Segona Guerra Mundial i arribat l’Everest. És, explica, «un retrat molt subjectiu, romàntic i impressionant, no tant d’una ciutat com d’una experiència». ‘El mundo inconmensurable’ Willias Atkins. Literatura Random House La seducció del desert que tan intensament va atacar Lawrence d’Aràbia ha fet efecte en William Atkins, que recorre aquí vuit deserts amb la voluntat zen de trobar en aquestes vastes extensions el lloc en el qual un pot comunicar-se amb si mateix. Des d’Aràbia Saudita fins a Austràlia, trepitjant el fons dessecat del mar d’Aral, assistint al festival Burning Man a Nevada (en el qual percep l’empremta viva del racisme) o els monestirs perduts a Egipte, aquests llocs serveixen a l’autor per exemplificar el mal tracte que li hem donat al planeta. ‘Viaje a Portugal’ José Saramago. Alfaguara Entre l’octubre del 1979 i el juliol del 1980, Saramago va recórrer el seu país de punta a punta per fer un viatge no excessivament planificat, que era tant físic com íntim. En la narració s’atura davant importants monuments i obres d’art, però també té temps per acudir a les petites històries i, especialment, als paisatges en els quals se sent reflectit. Viatjar per al Nobel portuguès era un dels rostres de la felicitat. Aquesta nova edició de l’obra celebra el centenari de l’autor. ‘La frontera invisible’ Javier Reverte. Plaça & Janés Particularment emocionant és aquest llibre pòstum del qual és sens dubte el gran escriptor de viatges en llengua castellana. El 2019, malalt i amb les forces debilitades, Javier Reverte era molt conscient que estava realitzant l’últim viatge de la seva vida, però no per això el seu estil irònic se’n ressent. La intenció és buscar el límit que planteja el títol, la frontera que separa Occident d’Orient, així es trasllada des d’Istanbul fins a Dubai, creuant Turquia i l’Iran, seguint al seu torn l’eco dels viatgers que el van precedir. ‘El mapa de las islas’ Alastair Bonnett. Blackie Books Des que vam llegir ‘L’illa del tresor’ sempre hem considerat aquests trossos de terra envoltats d’aigua per tot arreu com a potencials promeses d’aventures, misteri i plaer. El britànic Bonnett fa un recompte d’illes a punt de desaparèixer per obra de l’ésser humà, però també de les que quest ha construït per diferents raons: afany científic, interès turístic, avarícia territorial. Unes recullen residus radioactius, d’altres plantegen alternatives a l’escassetat de vivenda, d’altres són presons o manicomis. ‘Viaje al Reino de Ava. Una crónica birmana’Leoncio Robles. La Línia de l’HoritzóNo pretenguin anar al regne d’Ava perquè aquest va desaparèixer a mitjans del segle XVI a conseqüència de les lluites intestines a l’alta Birmània. Leoncio Robles s’ha traslladat a Birmània, un país en contínua lluita per accedir a la democràcia els habitants de la qual estan acostumats a les crisis permanents entre la corrupció política i els cops dictatorials. Robles, interessat per la gent corrent, parla amb ella i intenta entendre un país sense esperança. ‘Shackleton, el indomable’Javier Cacho. FórcolaReedició d’aquesta biografia d’un dels exploradors polars que més fama i més literatura han arrossegat en els últims temps. A principis del segle XX, quan Amundsen ja li havia guanyat al desgraciat Scott la carrera al Pol sud, aquest irlandès va voler creuar el continent gelat de punta a punta travessant el pol. No ho va aconseguir però va aconseguir mantenir amb vida i rescatar sana i estàlvia tota la tripulació de l’‘Endurance’, el seu barco, atrapat entre els gels. Va ser potser l’última de les grans incursions polars.‘A bordo del Janet Nichol’Fanny Stevenson. ConfluènciesMolt s’ha parlat de l’últim viatge que Robert Louis Stevenson va realitzar als mars del Sud a la recerca de millor clima per a la tuberculosi que acabaria amb ell, però menys se sap de com, ja sentenciat pels metges, va aconseguir arribar a Samoa en el creuer ‘Janet Nichol’. Va ser gràcies a Fanny Osbourne, una dona divorciada, amb dos fills i deu anys més que l’escriptor, que es convertiria en la seva dona. Ella va portar el diari d’aquella travessia i va relatar els últims dies de Tusitala, el sobrenom que li van posar els nadius a l’autor. ‘El viejo expreso de la Patagonia’Paul Theroux. DebolsilloUn dels grans de la literatura de viatges i gran amant dels trens, Paul Theroux , encoratjat per Bruce Chatwin –un altre as del gènere– va decidir el 1979 fer un viatge en vertical pel continent americà des de Boston fins a la ciutat d’Esquel a la Patagònia argentina. Pel camí va travessar Mèxic, va arribar fins al Machu Picchu, va passar per la selva brasilera i va visitar un Borges complaent amb la dictadura argentina a Buenos Aires. Arribat al seu objectiu el viatger constata que ha arribat a la fi del món.‘Mapa literario del Dublin de Joyce’VV. AA. MS Aventuras lLiterariasQuan es compleixen cent anys de la publicació de l’‘Ulisses’, aquest Everest de la literatura, l’editorial MS ha llançat un mapa del Dublín del 1904, l’any en el qual, el 16 de juny, transcorre l’acció de la novel·la. El llibre és molt concret a l’hora de descriure el paisatge de la ciutat i això és or per a aquesta exquisida col·lecció que té en el seu historial el Londres de Sherlock Holmes, el Madrid de Pérez Galdós o la Barcelona de ‘La febre d’or’ de Narcís Oller. Aquest és imprescindible per seguir els passos de Leopold Bloom. ‘Nadadores en el desierto’Ladislaus E. Almasy. Ediciones del VientoLaslo Almasy, el comte aventurer, el va conèixer un públic ampli per la pel·lícula ‘El pacient anglès’, que al seu torn era l’adaptació de la novel·la homònima de Michael Ondaatje. El personatge va existir i va ser pilot automobilístic, as de l’aviació, explorador i espia durant la Segona Guerra Mundial. Fascinat pel desert del Sàhara va descobrir allà l’oasi perdut de Zarzura i les pintures neolítiques de l’anomenada Cova dels Nedadors, una troballa que va narrar en aquestes cròniques publicades en hongarès el 1934. ‘Cantos de sirena’Charmian Clift. GatopardoLa fugida a un escenari més veritable, allunyat del mundanal soroll, té una de les seves fites en la família Durrell instal·lant-se a Corfú durant els anys 30, però no va ser fins vint anys més tard, amb l’arribada dels periodistes australians Charmian Clift i George Johnston i els seus dos fills petits a Grècia, que es va crear el mite de la bohèmia al sol que atraparia tants artistes, entre ells Leonard Cohen. L’autor de ‘So long, Marianne’ es va allotjar a casa de la parella a Hidra. Clift va escriure aquí la crònica d’aquells dies.‘El Cairo. Vidas en el abismo’Francisco Carrión. PenínsulaFrancisco Carrión ha sigut corresponsal a la capital egípcia durant una dècada i és capaç de trobar-li un sentit narratiu al remolí humà dels seus 20 milions d’habitants. En aquest llibre ho fa a partir de trobades amb diferents persones que creen un entramat que entrellaça totes les capes socials, des del seu president, Abdelfatah al-Sisi, fins a la mare d’uns terroristes implicats en l’11-S, una dona taxista en el caos de trànsit més gran del món i un botxí del règim.‘Fieras familiares’Andrés Cota Hiriart. AsteroideAquest zoòleg mexicà no es mou per un mer afany d’arribar als llocs sinó per atrapar-hi l’experiència de la fauna. Això l’ha portat a viatjar per tot Amèrica a la recerca d’axolots, anacondes o cocodrils, i a buscar orangutans, dracs de Komodo i celacants a Àsia. Amb erudició, encant, passió i un innegable sentit de l’humor, Cota Hiriart, se situa com un personatge més en unes memòries que li deuen molt a Gerald Durrell.‘La isla de coral’R. M. Ballantyne. Zenda / EdhasaI una novel·la, per què no. Una d’aquestes que en la infància va alimentar les ganes de posar-se a mirar mapes i de fantasiejar amb la possibilitat de viatjar en un futur. ‘La isla de coral’ està situada a la Polinèsia i fins allà arriben tres nois adolescents –a les novel·les d’aventures del segle XIX no hi solen haver noies–, supervivents d’un naufragi, que com el seu antecessor Robinson Crusoe han d’aprendre a sobreviure en un entorn hostil. Pérez Reverte, autor del pròleg, està convençut que podria ser una excel·lent trama de videojoc. Leoncio Robles. ‘Shackleton, el indomable’ Javier Cacho ‘A bordo del Janet Nichol’ Fanny Stevenson ‘El viejo expreso de la Patagonia’ Paul Theroux ‘Mapa literario del Dublin de Joyce’ VV. AA ‘Nadadores en el desierto’ Ladislaus E. Almasy. ‘Cantos de sirena’ Charmian Clift ‘El Cairo. Vidas en el abismo’ Francisco Carrión. ‘Fieras familiares’ Andrés Cota Hiriart. ‘La isla de coral’ R. M. Ballantyne.

Quinze llibres de viatges recomanats per a aquest estiu 2022

Clàssics ineludibles, noves veus i experiències viatgeres extremes seran els nostres més fidels companys a la maleta i al sofà

El més llegit