Des del seu enlluernador debut el 1998 amb el disc homònim en què desplegava la seva càlida i sumptuosa idea del pop-folk, tènuement excèntric i desbordant de ganxos melòdics, Rufus Wainwright ja va donar a entendre la seva il·limitada visió artística més enllà de la cotilla de la música lleugera. Entregat a la màgia dels musicals de Broadway des que, de nen, va veure ‘Annie’ i altres joies del gènere en companyia del seu pare, el cantautor Loudon Wainwright III, l’artista assegura que escoltar el ‘Rèquiem’ de Verdi als 13 anys li va fer «estimar per sempre» l’òpera. No és estrany, per tant, que Wainwright, entre disc i disc de pop, hagi viatjat, il·lusionat, al món de la lírica: posant música als sonets de Shakespeare per celebrar el 400è aniversari del seu naixement i component dues òperes, ‘Prima donna’, inspirada en la figura de Maria Callas; i aquesta ‘Hadrian’, acostament a l’emperador Adrià i el seu preferit Antínous, estrenada a Toronto el 2018 i que divendres va presentar al festival de Peralada després d’haver visitat aquesta mateixa setmana el Teatro Real de Madrid.