Al final, el que el viatger valora, ja es refugiï en un bordell, casa de cites o hotel de categoria, com el vell i fantasmal Cadogan, és el binomi neteja i discreció, i a aquest ens aferrem, com els tres micos místics. Veure, escoltar i callar. Tot el que passi a l’interior de les habitacions no ens incumbeix, sempre que els hostes paguin l’estada amb bones històries, com la que ens van deixar els visitants d’aquesta setmana: l’Espectacle de Monstres d’Ackerman-Zorbaugh, una ‘troupe’ ambulant per l’Amèrica profunda dels anys 40. Una pitonissa, un forçut, un acròbata esguerrat que camina amb els palmells de les mans, el mariner més tatuat del planeta, un nan maligne, una noia el cos de la qual travessen 15.000 volts d’electricitat sense fer-li malbé ni un sol cabell i, atenció, l’espantós ‘geek’, un home convertit en feristela, capaç d’arrencar a mossegades caps de pollastre i de serp.