Una llarga dècada ha transcorregut des de l’última visita a Barcelona d’un dels grans influents del teatre contemporani, Romeo Castellucci, absència difícil de justificar i compensada en part per esporàdiques visites al Temporada Alta de Girona. Allà, s’hi va estrenar al novembre ‘Bros’, peça que va passar pel Festival Grec i que el mestre José Carlos Sorribes va definir en aquestes pàgines com a «poètica, de suggerent plasticitat, hipnòtica». Això rai, ja que aquest rampell gairebé místic s’expressa a través de quadros vivents, amb imatges pertorbadores que teixeixen una teranyina que connecta cultura i violència, civilització i barbàrie.
Crítica de teatre
’Bros’, de Romeo Castellucci: civilització, barbàrie i tenebrisme
L’idolatrat director italià sobresalta el Festival Grec amb un exercici plàstic sobre la violència institucional.