Morad: el raper, més enllà de la fitxa policial

No, Morad no és conegut per les notícies de les seves detencions, malgrat el que hagin pogut llegir per aquests mons de Déu. Tampoc l’han fet famós els Mossos, malgrat que des de començament d’any suma diverses topades amb la policia i ha sigut detingut en quatre ocasions. El cert és que Morad, raper del barri de la Florida de l’Hospitalet, mai hauria sigut notícia sense la seva música: com tants altres nens i joves criats en la marginalitat, segurament hauria tingut una vida fora de tot radar i formaria part d’aquells als quals ningú mira o, si es fa, és de reüll. Un veterà periodista que pot complir amb el perfil de català mitjà-mitjà bé deia aquesta setmana que la principal virtut del raper és enllaçar incidents i delictes. Bé, és obvi que no coneix Morad. Ara, per força, amb l’enorme altaveu que ha construït en uns mal comptats quatre anys de carrera musical, milions d’ulls segueixen els seus passos, i també les seves ensopegades. Un parell de dades de la seva dimensió: compta amb més de 7,5 milions d’oients mensuals a Spotify i dos milions de seguidors a Instagram. A Youtube, els seus videoclips afegeixen milions i milions de reproduccions. «Són moltes per a un nano a qui abans ni miraven al carrer», va dir en la seva primera entrevista, que va concedir a aquest diari, el maig del 2019, quan, evidentment, tenia una repercussió molt inferior a l’actual. El juliol del 2022 suma ja més d’una vintena de discos d’Or i Platí. La música de Morad poc té a veure amb el rap espanyol i sí molt amb el rap francès lligat a la immigració. Durant la seva curta carrera ha col·laborat amb moltes figures de França (com Lacrim i Naps), país amb una indústria molt potent al voltant del rap. Un exemple de tot plegat: fa unes setmanes, Morad va participar en un concert de Jul, un dels ‘capos’ del país gal, a Marsella, davant de 60.000 persones. Un altre patró que es pot veure en les seves col·laboracions amb artistes estrangers és el del vincle de l’origen magribí. Així, Morad ha arribat a països com Itàlia, el Regne Unit i Holanda, i s’ha ajuntat amb cantants d’aquests llocs que tenen pares algerians, marroquins... Encara més: programa un tour per capitals europees i n’omple les sales. Per a ell, més enllà d’Espanya, són terres fèrtils Itàlia, França i Mèxic. El raper de l’Hospitalet representa en una Espanya polièdrica el triomf dels fills de la immigració. En un moment en què la música urbana és banda sonora mundial, un jove de la Florida irromp com a príncep de la música de carrer. La seva figura gegantesca també ha posat el focus en aquests ombrívols marges plens d’històries, sovint, crues. Vides fora del sistema. De les ‘banlieues’ a la Florida. És molt fàcil en les seves lletres –aquest testament vital que queda en uns llimbs artístics– entendre coses d’aquests «contes basats en fets reals» que són les seves cançons. «La playa era pa’ meter los paquete; nunca estirado en la hamaca», diu a ‘Habla claro’, tema que canta amb l’estrella porto-riquenya Eladio Carrión. Morad ha fet del carrer la seva marca. Les sigles M.D.L.R. (‘mec de la rue’, noi del carrer en francès) són el seu segell, el nom del seu grup més pròxim o –com diu ell– la seva «banda familiar organitzada» (el terme ara s’ha popularitzat tant que també l’utilitzen alumnes d’escoles situades per sobre de la Ronda de Dalt que consumeixen carrer amb la seva música). Des dels seus començaments, Morad, un noi impulsiu i determinat, parlava de la seva carrera en plural. Tenia la voluntat que no només ell visqués de la música, sinó que el seu entorn, d’una manera o d’una altra, també participés del seu èxit. La voluntat era crear moviment i, almenys a la Florida, és fàcil comprovar com, més enllà d’ell i Beny Jr, molts altres nois han començat a cantar buscant un destí. La música, una altra vegada, una vàlvula d’escapament. Ensopegades No busquin en Morad el comú, un relat de fantasia o el testimoni d’un jove que amaga les seves relliscades. Hi ha autenticitat, dissidència, superació i sotracs al sistema. En aquest sentit, i tornant a les seves lletres: «Soñaba con el camino, y me tuve que yo resbalar; soñaba con el camino, pero lo he podido lograr». ’Soñar’ és un cant a la resiliència que Morad dedica en els concerts als nens que, com ell, neixen amb pedres a les butxaques. De fet, ell va ser un adolescent esgarriat que va passar per un centre de menors. I des del primer moment en què Morad va començar a ser Morad tenia clar què havia de sortir per l’altaveu. «El missatge és que això no és bo, que hi ha gent que ha perdut coses, que ha acabat malament, i que hi ha gent que se’n penedeix. I un d’ells soc jo», exposava a aquest diari en una entrevista. Les seves cançons han interpel·lat persones que fins ara no se sentien al·ludides per la música. És una novetat: un referent mediàtic que els representa per origen i discurs. I això ha suposat, per exemple, una onada d’empoderament per a fills de pares migrants i, en general, en barris de classe treballadora. Així ho han comprovat molts docents d’escoles de la perifèria. Morad diu que, de petit, ell i els seus amics sempre havien somiat amb ser futbolistes, boxejadors... En definitiva, tenir una vida digna i potser tocar l’èxit. Cap, ha comentat més d’una vegada, somiava amb ser policia, en al·lusió al conflicte obert que manté amb els Mossos. Fa poc Morad va ser denunciat per conduir sense carnet de cotxe. També té pendent un judici per calúmnies contra els Mossos i per difondre el rostre d’un agent del cos. El raper va gravar el policia, a qui va acusar d’haver agredit menors del seu barri en una intervenció policial. Aquest mateix agents, segons expliquen fonts coneixedores dels fets, estava en la seva última detenció, diumenge a la nit, que es va produir a l’interior d’un restaurant a Cornellà després que el cotxe en què anava el raper com a copilot se saltés un semàfor en vermell. Aquesta infracció de trànsit va desencadenar una discussió. El resultat: Morad va passar la nit a comissaria i va ser posat en llibertat dilluns al matí acusat d’amenaces lleus. Al març, a més, va ser absolt per falta de proves d’un judici per un intent de robatori en una casa del barri del Putxet el 2018, quan el cantant començava en la música. Les fotografies en què es basava l’acusació no eren de prou qualitat per identificar-lo, segons deia l’informe de la causa, malgrat que un dels mossos que va declarar en el judici va afirmar que amb les imatges no hi havia cap dubte. La jutge va concloure que els fets denunciats no van quedar «prou acreditats». En el mateix judici, l’advocat de l’artista, Fernando Martínez, va fer constar en la seva defensa final que Morad té moltes cançons que carreguen contra els Mossos i que això podia haver «determinat» els agents. De fet, té un tema (‘Paranoia freestyle’) en què repeteix fins a nou vegades «Catalunya, fuck Mossos d’Esquadra». Intrús Al sortir de sala, Morad es va adreçar a una de les càmeres que el seguia als voltants de la Ciutat de la Justícia i li va dir: «Tinc 22 anys, jo no em dedico a això de la tele, només m’agrada cantar i fer feliç». Només 22 anys, que ja són 23. De la mateixa manera que no amaga el seu passat, reivindica el seu dret a deixar-lo enrere. «Ara que un fa les coses bé, em guanyo el meu pa, no faig res dolent, ¿per què m’han de donar pitjor tracte que quan feia les coses malament?», es preguntava a finals del 2019 sobre la seva relació, com a mínim complicada, amb la policia. El raper, nascut a l’Hospitalet, d’ascendència marroquina i criat per la seva mare a la Florida, va començar a cantar pel seu amic Beny Jr, un altre príncep de la música de carrer sorgit del mateix barri. Un dia el va acompanyar a l’estudi i un dia es va animar a gravar. Ara tots dos triomfen junts: en el passat Sónar s’abraçaven a l’escenari durant la cançó ‘Sigue’, una imatge impossible anys enrere. A Morad ningú l’esperava aquí i, com un intrús, s’ha colat en el mainstream musical, sense ajudes o empentes de cap mena, ja que no té una discogràfica al darrere, ni tampoc un nombrós equip. Es poden comptar amb els dits de la mà les persones que treballen en la seva carrera d’una manera directa. Els seus videoclips, gairebé tots realitzats per Ivan Salvador, són molt austers i solen retratar la realitat del barri amb la complicitat de molts dels col·legues del cantant (la policia ha fet acte de presència en algunes gravacions per les multituds que s’hi reunien). La seva música s’expandeix per tot arreu. Moltes setmanes és l’artista espanyol més escoltat a Spotify, i té un rècord que comparteix amb la també catalana –tot i que d’un univers totalment diferent– Aitana. Tots dos han aconseguit tenir les dues cançons més escoltades a Espanya un mateix dia. El camí fins a aquest número u i número dos és molt diferent: el català no inverteix res a promocionar-se, té el seu propi segell i diguem que, a diferència de l’exconcursant d’OT, no casa amb la radiofórmula. Morad encara no té un disc amb cara i ulls. Va treure el maig del 2019 la seva carta de presentació, M.D.L.R. (10 cançons), però des d’aleshores tot el que ha sembrat ho ha fet a cop de ‘singles’ i un epé. Ara sembla que no trigarà a llançar un àlbum conforme al seu jo actual. Mentre això arriba, el camí l’ha unit a reis del pop llatí com Ozuna i ha despertat la curiositat, entre molts d’altres, del raper gegant canadenc Drake. Per ara aquest interès s’ha materialitzat en una col·laboració de Morad amb la marca de roba del que va ser el cantant més escoltat de l’última dècada segons Spotify. Quatre cançons clau de Morad 1) ‘M.D.L.R.’ «Pobres pero no pobrecitos», sentencia en un dels seus primers himnes, publicat el 2019. Amb aquest tema va començar a presentar des de la Florida aquest «món que tu no veus» i a construir la seva marca: carrer, lleialtat i sotracs al sistema. 2) ‘Aguantando’ L’aguantant ve seguit d’«abusos policials». El raper de l’Hospitalet explica experiències pròpies i alienes i els seus xocs amb l’autoritat i la justícia en la que és sens dubte una de les seves cançons (2019) més transcendents. 3) ‘Motorola’ La cançó (2020) es va catapultar via TikTok. I Morad va arribar a un públic molt més ampli (ah, i a la telefònica encara es freguen les mans). El videoclip és un exemple de la poca inversió que hi ha darrere del fenomen, ja que està fet amb un mòbil. 4) ‘Bzrp Session’ Va ser –com diu en el tema (2021)– el primer «que ve de l’Àfrica» a col·laborar amb Bizarrap, fenomen del moment. La tornada, il·lustrativa: «No tenía para entrar en las tienda’; dudo que ese mundo tú ya lo entienda’; me tenía que robar to’a las prenda’; ahora pago to’ los meses Hacienda».

Expedient Morad: el raper, més enllà de la fitxa policial

L’artista del barri de la Florida, que aquesta setmana ha sigut detingut per quarta vegada des de començament d’any, s’ha convertit en un dels papes de la música urbana global gràcies a les seves cròniques des del marge.

El més llegit