Unes 130 hores d’acampada (i espereu, que això no és res amb què vindrà després) és el temps de la seva vida que el Víctor i la Candela han invertit per assegurar-se’n una de primeríssima primera fila en el concert de Rosalía del Palau Sant Jordi. Calor i serps. També alguna rata. Aquesta excursió periodística a les hores prèvies a l’obertura del recinte seria un viatge en va si no inclogués una xerrada amb aquesta parella que poc menys que ha travessat el desert del Nefud, el que Omar Sharif li diu a Peter O’Toole a ‘Lawrence d’Aràbia’ que és humanament intransitable. I ho fan. Per temperatura, la comparació no és inoportuna. A l’ombra de la teulada de la piscina Bernat Picornell s’està fora de perill a partir del migdia. Es van instal·lar dimarts, a les vuit del matí i, com dèiem abans, això no és res. No tenen entrada per dissabte, sinó que premeditadament la van comprar per diumenge, així que, tornant a Lawrence, seran testimonis, quan s’obrin les portes, de l’ocupació d’Aqaba, milers de motomamis al pas, al trot i més d’una a la carrera.