Les vides i miracles del poeta i dramaturg Javier Viura (1882-1947) –espiritista, poliglot, introductor de Wagner per aquests verals, «apòstol del naturisme nudista» i «místic libreculturista»–, de Federica Montseny (1905-1994), –ministra de la República, anarquista, escriptora i editora–, i del professor italià Nicolás Capo (1899-1977), –difusor d’una dieta per regenerar malalties derivades d’una mala alimentació, la trofologia, de la cultura llibertària i de la vida naturista– són la bastida que serveix a Juan Miñana (Barcelona, 1959) per armar una ficció sobre una Barcelona narrada des d’un arc temporal que va dels anys 20 als anys 40, convertint la Ciutat Comtal en un garbuix místic i guerrer d’històries creuades.