Amb permís de la dansa espasmòdica de La Veronal de Marcos Morau, el teatre postdramàtic de la companyia El Conde de Torrefiel ha suposat un dels revulsius més refrescants de l’escena catalana dels últims anys. La seva desconcertant juxtaposició de textos desafiadors, moviments quotidians resignificats i una plàstica magnètica marquen ja una influència visible en els joves creadors més heterodoxos. ‘Una imagen interior’ es presenta al Festival Grec com la conclusió a un llarg procés d’investigació sobre la veritat i la ficció. Encara produïda pels festivals ‘top’ d’Europa –en 15 dies es presentarà a Avinyó–, la nova creació no hipnotitza tant com ens hauria agradat.