‘Thor: Love and Thunder’: aventures, humor i (molt) rock and roll amb el déu del tro

Thor s’ha convertit, de moment, en el personatge amb la franquícia independent més longeva (quatre entregues) dins de l’univers Marvel. Segurament ningú hauria apostat per ell quan va aparèixer a la shakesperiana i multicolor pel·lícula de Kenneth Brannagh el 2011, però el cert és que, sobretot en aquestes últimes dues parts dirigides per Taika Waititi, el personatge ha aconseguit reinventar-se i arribar a una nova dimensió gràcies a una barreja explosiva d’humor, imaginació visual, fantasia i aventures còsmiques. Si a ‘Thor: Ragnarok’ el cineasta va apostar per la psicodèlia i el pulp, en aquesta ocasió, a ‘Thor: Love and Thunder’ l’estètica (fins i tot en el look de Chris Hemsworth, amb la seva armilla de cuir i melena) ens remet al rock dels anys vuitanta i noranta, amb les cançons dels Guns n’Roses com a leitmotiv musical (entre les quals ‘Sweet Child of Mine, Wellcome to the Jungle’ i l’orquestral ‘November Rain’). Això sí, a les dues pel·lícules trobem el mateix esperit juganer, la mateixa necessitat d’hibridar gèneres, de fer convergir idees desenraonades i donar-los un sentit, de manera que tot hi cap, des de cabres gegants voladores (protagonistes involuntàries de la funció) a Matt Damon interpretant Loki en un teatret infantil. Crisi existencial ‘Thor: Love and Thunder’ se situaria després dels esdeveniments que van tenir lloc a ‘Vengadores: Endgame’. Thor (Chris Hemsworth) es troba sumit en una crisi existencial. Ha perdut casa seva, la seva família i amics, el seu martell Mjolnir i la seva batalla amb Thanos. S’unirà als Guardians de la galàxia, però sense l’ímpetu d’abans. Està deprimit i culgròs, i només apareix quan és estrictament necessari. Això sí, quan deixa de meditar i agafa la seva destral Trencatempestes per ajudar-los en alguna missió, es converteix en un autèntic espectacle en acció. També recorda molt la seva relació amb Jane Foster (Natalie Portman) i la troba a faltar. Però els seus dies de retir i melancolia aviat arribaran al final, sobretot a partir del moment en què faci la seva aparició, Gorr, un nou brivall que té com a missió venjar la mort de la seva filla matant totes les deïtats, raó per la qual rebrà el sobre nom d’‘el Carnisser dels Déus’. Per a Waititi, aquest personatge encarnat per Christian Bale, és un dels antagonistes més potents de Marvel, perquè pots empatitzar amb el seu enuig, amb la seva pèrdua i la seva tristesa. A més d’haver de lidiar amb el temible Gorr i el seu exèrcit sorgit de la profunditat de les ombres, Thor també es trobarà una sorpresa pel camí, l’aparició inesperada de la seva exnòvia Jane, que ara empunya el seu estimat martell i que s’ha convertit en un transsumpte d’ell mateix en dona guerrera. Així, Jane, es transformarà de científica a superheroïna, però la seva motivació és profunda i tràgica. Per descomptat, també trobarem una de les grans troballes de ‘Thor: Ragnarok’, la valquíria que interpreta Tessa Thompson, que ja es va encarregar de rebaixar les dosis de testosterona del protagonista i que ara juntament amb Jane dirigirà la missió, no només al terreny de batalla, sinó també com a màxima mandatària d’Asgar com a Rei Valquíria. L’últim (i màxim) aliat de Thor serà el guerrer roca-humanoide Korg, al qual tornarà a posar veu (i moviments) el mateix director i que simbolitza la bondat i la lleialtat màxima en un món ple de llums i ombres. Noves incoporaciones Hi ha noves incorporacions que segurament faran parlar molt en pròxims episodis, com la de Zeus, el Déu del Llamp al qual dona vida Russell Crowe i amb el qual Thor i els seus amics tindran algun desacord quan visitin el Gran Panteó de la Ciutat Omnipotència. Els responsables de la pel·lícula afirmen que la seva intervenció és un dels grans moments d’aquesta nova pel·lícula. ¿Per què? Perquè el seu paper és l’antítesi dels personatges heroics als quals solia associar-se (‘Gladiator’) a cop de ‘speechs’ divertidíssims i autoparòdics. Com tota bona història sobre la creació de mites ‘Thor: Love and Thunder’ té un narrador (Korg) que explicarà a l’espectador alguns dels capítols de la vida de Thor, donant-li una dimensió de conte èpic, perquè els més petits entenguin la història dels herois mitològics. No és casual aquesta referència, els nens tenen un pes important en la trama, tant en el pròleg com en l’epíleg, així com a través del rapte de tots els fills d’Asgard per part de Corr, que els portarà a un planeta que absorbeix els colors, en el qual tot es veurà en blanc i negre a excepció dels llamps elèctrics que generen els personatges, cosa que li serveix al director per compondre fragments d’una gran potència visual. Aventura devastadora L’Univers Cinematogràfic Marvel també ha intentat evolucionar en aquesta pel·lícula en l’aspecte tècnic, convertint-se en la primera que fa servir (en cine) la pionera eina en efectes visuals creada per Industrial Light & Magic (The Volume) que va ser abans posada a prova en la sèrie ‘The Mandalorian’ i que s’encarrega d’envoltar els actors en un entorn 360º digital, en comptes de situar-los davant una pantalla verda o blava i minimitzar els efectes de postproducció. Per als actors ha constituït un avenç fonamental a l’hora d’interpretar, ja que asseguren que d’aquesta manera la sensació d’immersió resulta molt més gran, i agermana el món real amb el virtual. ‘Thor: Love and Thunder’ és una aventura devastadora, plena de capes i tons, d’humor i també de tragèdia. Tots els elements es troben inexplicablement ben enllaçats a través de la perícia del director a l’hora d’orquestrar aquest espectacle exuberant, energètic, imaginatiu i, contra tot pronòstic, també sensible i emocionant, romàntic, que reflexiona sobre el dolor i la pèrdua.

‘Thor: Love and Thunder’: aventures, humor i (molt) rock and roll amb el déu del tro

El director Taika Waititi torna a fer-se càrrec de la saga de Thor en un episodi marcat per la barreja de gèneres (humor, tragèdia i fantasia) i l’estètica rockera.

El més llegit