Cinc pel·lícules fonamentals de James Caan

‘El Dorado’ (Howard Hawks, 1966) Enfrontat a dos monstres del vell Hollywood com John Wayne i Robert Mitchum, que el contemplen amb tendresa, un jove James Caan va captar l’atenció del públic com a tercer en discòrdia en aquest memorable ‘western’ irònic i crepuscular en què va irrompre amb tanta força com desimboltura. El seu personatge, Mississipí, no sabia disparar, una cosa insòlita en aquestes latituds, però llançava els ganivets amb una rara habilitat. ‘El Padrí’ (Francis Ford Coppola, 1972) El fill gran de Don Vito, Santino, ‘Sonny’, Corleone va ser el contrapunt perfecte al dubitatiu, cerebral i complex Michael (Al Pacino). Coppola va aprofitar al màxim la potència física i brutal de Caan per compondre un personatge trampós i fanfarró acostumat a dirimir els seus problemes a cops. Per aquesta raó la seva mort sagnant, no podia ser de cap altra forma, és un dels punts àlgids de la pel·lícula. Hollywood el va premiar amb l’única nominació a l’Oscar de la seva carrera, que va perdre davant el Joel Grey de ‘Cabaret’. ‘Rollerball’ (Norman Jewison, 1975) Les amples espatlles de Caan no van necessitar gaire farcit a l’hora d’embotir-se dins l’equipació, pràcticament una armadura, d’aquest esport creat per a l’ocasió: una barreja entre el futbol americà i el patinatge del Roller Skate. La pel·lícula, extremadament violenta per a l’època, imaginava el 1975 un futur distòpic que tenia lloc al 2018, en què les corporacions controlaven els ciutadans i el terrible joc funcionava com una mena de circ romà en què els jugadors podien acabar morint. ‘Lladre’ (Michael Mann, 1981) Aquesta pel·lícula va permetre a James Caan sumar matisos interpretatius a la seva habitual composició de tio dur sense fissures gràcies al personatge titular, un lladre de caixes fortes que lluita en va per deixar el passat enrere i construir una família. Marcat per un estil sec i funcional, el film va ser el debut en la realització de l’excel·lent Michael Mann i, juntament amb la seva participació a ‘El Padrí’, una de les pel·lícules preferides de l’actor. ‘Misery’ (Rob Reiner, 1990) La carismàtica masculinitat de Caan va ser posada en qüestió en aquesta tensa adaptació de la novel·la homònima de Stephen King. L’actor es va posar a la pell d’un escriptor de novel·les romàntiques a qui un accident de trànsit deixa a mercè d’una embogida infermera (impressionant i oscaritzada Kathy Bates) decidida a doblegar-lo, fins i tot a cop de maça, per impedir que posi fi a la seva saga preferida.

Cinc pel·lícules fonamentals de James Caan

L’actor, que entre molts altres va interpretar Sonny Corleone a ‘El Padrí, ha mort als 82 anys

Mor James Caan, el llegendari Sonny Corleone

El més llegit