En una àmplia entrevista que li va dedicar ‘Granta’ el 2009, la canadenca Mavis Gallant (Mont-real, 1922 – París, 2014) va eixamplar una frase de Marguerite Yourcenar per modelar el que semblaria una divisa de la seva manera d’entendre la ficció: «Un caos inútil; en això consisteix». Més que inútil –la reconvindríem–, es tracta d’un caos espurnejant i confortador per la profunditat que de vegades assoleix la seva escriptura, com es desprèn d’‘Una bona estona / Una vida acceptable’ (1970), la segona de les dues úniques novel·les que va escriure. La primera, Agua verde, cielo verde (1959), també la va rescatar Impedimenta dels llimbs fa quatre anys. Gallant és molt més coneguda pels seus contes, amb els quals les seves compatriotes Alice Munro i Margaret Atwood se senten en deute.