Quan Juan Cruz era un nen que estudiava en una escola mal dotada del Puerto de la Cruz, a la costa nord de Tenerife, un dels sacerdots que s’ocupava de la seva educació el va reprendre un dia pel seu deficient rendiment acadèmic i, davant tots els seus companys de classe, va dir en veu alta i clara: «Juan Cruz Ruiz corre el risc de perdre la beca, perquè està acollit a la pobresa». Era la brutal manera que tenia el sistema de recordar-li a aquest xaval malaltís quin era el lloc que li corresponia en la societat canària de la postguerra. La refinada venjança del nen Juan Cruz va ser estudiar fins a veure el seu nom al quadro d’honor de l’escola. I llegir, llegir-ho tot. I començar a escriure.