La sobretaula com a fàbrica de cultura popular. La sobretaula com a punt de reunió. C. Tangana tornava al Sónar cinc anys després sent ja el pare que beneeix els aliments, aquestes cançons que porten a la modernitat el so popular espanyol i llatí. La sobretaula, element central del majestuós espectacle ‘Sin cantar ni afinar’ que Pucho (el malnom amb què el coneixen els seus col·legues) va fer mesos enrere en el Palau Sant Jordi, es va fer curta aquesta vegada. El xou va ser una versió reduïda i adaptada –però no menys ambiciosa– al context festivaler. En això no cessa mai C. Tangana, en la recerca de transcendir. I així aconsegueix ser gairebé tan gran com la seva ambició.