Una ràpida lectura d’aquesta llarga novel·la de Guillermo Aguirre (Bilbao, 1984) es podria defensar com la crònica generacional d’un grup d’adolescents ancorats a foc al Bilbao de finals dels noranta. Després d’una feina de 10 anys, segons confessa en nota final el mateix Aguirre, l’autor sembla que vol explicar una història de «traïció, desig, frustració i poder» en una ciutat «d’escuts i d’honor, de por i d’ambició, a la qual calia sotmetre i controlar sense fer un pas en fals», «una ciutat que ens havia sigut entregada per envellir i per enganyar-nos».