Cada matí, planxem ‘The Times’full per full per evitar que els hostes es taquin de tinta. Dominem al detall els rituals del te, l’instant exacte en què han de servir-se tant els bocates com els ‘petits fours’. També portem gravat a l’hipocamp el manual d’etiqueta victoriana. Però, en el fons, els habitants de l’Hotel Cadogan som esperits silvestres, encanallats, peixos de les fondàries del fang, passionals i esmunyedissos, com la nostra convidada d’avui, Angela Carter, del ‘passing away’ de la qual es van complir 30 anys al febrer. Encara que la mort prematura (als 51) va catapultar la seva fama, va ser una escriptora nascuda a deshora: 10 anys massa vella (i massa dona) per haver sigut consagrada als altars de la literatura britànica dels 90, juntament amb Martin Amis, Julian Barnes i Ian McEwan; i 20 anys massa jove per pertànyer a l’olimp alternatiu format per Iris Murdoch, Doris Lessing i Muriel Spark, autores nascudes als anys 20.