És fàcil imaginar-se Andrés Calamaro enfilant-se per les parets durant aquests dos anys d’aturada pandèmica. L’artista conegut pels seus impulsos stakhanovistes, autor de discos dobles i triples, enredat així mateix en gires contínues. Però, tot i que observa que aquest bienni ha representat «un hiatus exagerat per a qualsevol» i que «la consciència musical no descansa», es reivindica com a alguna cosa més que un creador de cançons. «Li seré sincer, no penso en termes de carrera», adverteix. «La professional és una petita part del que som com a individus al servei de la música. M’explico com un pintor de qui es coneixen un o dos quadros».