Bernard Minier: «La humanitat pateix una pulsió autodestructiva que no s’arreglarà»

Apareix el rostre de Bernard Minier (Béziers, 1960) a la pantalla. Darrere d’ell, sobre una lleixa del seu estudi de Montfort-l’Amaury, una calavera. ¿Real? «Està prohibit tenir calaveres a les cases...», diu en perfecte castellà i amb somriure entremaliat aquest francès de mare espanyola, criada fins als vuit anys a l’Alt Aragó, que admet que la seva casa és com «un gabinet de curiositats» on no falten coleòpters de les Filipines i llibres antics. De jove va ser estudiant de Medicina i, durant 25 anys, va treballar com a inspector de duanes al Pirineu. Va debutar en el ‘noir’ amb 50, el 2011, amb ‘Bajo el hielo’, creant una sèrie ambientada a la zona de Tolosa i protagonitzada pel culte policia Martin Servaz, lector i melòman amant de Mahler. Acaba d’arribar a les llibreries la cinquena entrega, ‘Hermanas’ (Salamandra), que transcorre en dos temps, el 2018 i en els 90, revelant els inicis del seu personatge com a inspector novell, el seu matrimoni fracassat i el suïcidi del seu pare. «Deia Camus que només hi ha una qüestió important: ¿val la vida la pena de ser viscuda?» cita. Les germanes del títol, Ambre i Alice, són trobades assassinades i vestides de primera comunió. Eren universitàries, fans obsessives d’Erik Lang, un famós autor d’escabroses novel·les negres pujades de to. És el primer cas de Servaz, qui 25 anys després, ja veterà, investiga la mort de la dona de l’escriptor. L’obsessió del fan Llegint-lo és impossible no pensar que Minier ha patit l’assetjament d’algun lector a l’estil ‘Misery’ de Stephen King. «La majoria dels meus són persones normals, tot i que hi ha qui torna festival a festival i veus que s’interessa potser massa per tu. Però parlant amb altres escriptors sí que alguns han tingut experiències traumàtiques amb fans violents, com un que va ser amenaçat pel marit d’una dona que s’havia enamorat d’ell. S’explica perquè amb les nostres novel·les entrem a les llars de la gent i la lectura crea un vincle únic. El lector omple els buits que l’autor deixa a la novel·la i la fa seva. És el poder de les paraules, ja ho deia Napoleó: ‘La ploma és més potent que l’espasa’. Hi ha marits que em diuen: ‘La meva dona passa la nit amb vostè amb mi al costat’...», llegint, és clar... Deixa anar Minier una altra anècdota. «Jo ara visc al costat d’un bosc i vaig escriure ‘Hermanas’ abans de saber que la meva veïna era fan meva, que té dues filles que s’assemblen molt a les de la novel·la i que una també es diu Ambre, un nom poc comú a França. Es va emportar un bon ensurt», assumeix. «Volia parlar de l’adolescència, una edat molt fràgil, de l’atracció irresistible de les joves per la foscor, les tenebres, la maldat, el morbo o la perversió, que són com la llum per a les papallones, que acaben cremant-se. Té a veure amb la transgressió dels dogmes dels pares, amb la superació de les seves pors i la necessitat de ser reconegudes». En la ficció topen amb «un escriptor brillant i intel·ligent, però arrogant, cínic i recargolat, que les manipula», i que és el perfecte «antagonista» de Servaz. Tots dos es veuen les cares en els interrogatoris que evidencien «com han canviat les coses en 25 anys, sobretot en la policia. Vaig a comissaries i he parlat amb comissaris que estan a punt de jubilar-se i que t’expliquen que abans era molt diferent. Avui ja no es pot repartir hòsties a un interrogat com llavors –afirma–. I també ha evolucionat la investigació: en els 90 no hi havia telèfons mòbils ni càmeres de vigilància, ni proves de l’ADN. Vinc d’un segle en el qual no hi havia tota la tecnologia actual i miro el segle XXI de forma diferent de la dels joves. L’abisme entre generacions és molt més gran». El que no ha canviat, afegeix, és la corrupció. «N’hi ha a tots els nivells i és difícil de combatre perquè tot ésser humà té un preu». La corrupció és difícil de combatre perquè tot humà té un preu «El ‘thriller’, per definició, ha de provocar pors. I el lector sap que quan tanca el llibre desapareixen. Però altres pors, com la por del futur, segueixen allà», lamenta l’autor, que no evita a les seves novel·les destil·lar les seves preocupacions i es pregunta si «la humanitat s’ha tornat boja o sempre havia sigut així: guillada, arrogant i autodestructiva». «Avui parlem de la possibilitat d’una guerra nuclear, som més autodestructius que mai, com amb el clima. La humanitat pateix una bogeria i una pulsió autodestructiva que temo que no s’arreglarà. Internet i les xarxes socials van obrir la capsa de Pandora i aquestes forces fosques que pensàvem que havien desaparegut són més fortes que mai: milers de pedofílies, masclistes, fatxes, negacionistes del canvi climàtic, terraplanistes...», enumera. Trama a Espanya amb una guàrdia civil A França, Minier acaba de publicar ‘Lucía’ (aquí arribarà el 2023), ambientada a Espanya, entre Salamanca, Segòvia i Aragó, i protagonitzada per una guàrdia civil divorciada i amb tatuatges, amb una portada que recorda a la Lisbeth Salander de Stieg Larsson. «M’encanta aquest personatge, però és casualitat», assegura. En un ambient universitari s’enfrontarà a un assassí en sèrie que mata inspirant-se en la pintura del Renaixement. «Volia mostrar com ha canviat Espanya des dels 70, quan la vaig visitar per primera vegada, i destacar la lluita contra la violència masclista, en la qual a França anem més endarrerits i no tenim Ministeri d’Igualtat». Vol fer caure, recalca, «els clixés del turisme i la caricatura d’Espanya que la gent té al cap».

Bernard Minier: «La humanitat pateix una pulsió autodestructiva que no s’arreglarà»

L’autor francès de novel·la negra presenta ‘Hermanas’, nova entrega del policia Martin Servaz, mentre a França estrena sèrie ambientada a Espanya

El més llegit