Cinquanta anys de ‘Garganta profunda’: el superèxit porno que fins i tot va anar a veure Jackie Kennedy

A finals de la dècada dels anys 60, Gerard Damiano era un respectable pare de família. En aquell moment regentava un saló de bellesa al districte novaiorquès de Queens. I, malgrat que el negoci li anava bé, aviat va advertir un tret comú entre la seva fidel clientela femenina: la majoria aprofitava el temps que passava a la seva perruqueria per verbalitzar, sense embuts, com d’insatisfetes estaven en la intimitat amb els seus marits. Davant això, no va dubtar a aparcar els assecadors per les càmeres. El seu objectiu era clar. Donada la ignorància i la manca d’educació sexual regnant en l’època, es va proposar instruir la societat a través del cine. El 1969 va debutar amb ‘We All Go Down’, un film de baix pressupost que incloïa alguna escena pujada de to. Tot i que, tres anys més tard, l’antic perruquer va fer un pas més enllà. Estrena explosiva Després de conèixer un misteriós agent anomenat Chuck Traynor que li havia mostrat una cinta casolana de la seva dona, Linda Boreman, practicant sexe oral, l’antic perruquer es va animar a gravar la seva primera pel·lícula porno. Impressionat per la facilitat d’aquella dona, la va fitxar immediatament com la seva protagonista. De fet, va ser ell qui la va rebatejar amb el nom de Linda Lovelace. En un sol cap de setmana, Damiano va escriure a la seva nova musa un guió a mida igual d’absurd que efectista: el d’una jove que, incapaç d’arribar a l’orgasme, descobreix que el seu clítoris és al fons del seu coll. Inicialment, el projecte s’havia de dir ‘The Doctor Makes a House Call’ (El metge fa una visita a domicili). No content amb això, el director va pensar un títol amb més ganxo. Simplement, ‘Garganta profunda’. La seva estrena, la nit del 12 de juny del 1972, al World Theater de Nova York, va ser un magne esdeveniment. Al llarg de les setmanes posteriors es va exhibir en altres sales de la mateixa ciutat, tant X com comercials. Personalitats com l’actor Jack Nicholson o la ‘socialite’ Jackie Kennedy, així com un heterogeni públic que incloïa totes les classes socials, hi van acudir en massa. Fins i tot, el gener del 1973, ‘The New York Times’ va dedicar un article al fenomen. El titular deia: ‘Porno distingit: el dur es posa de moda i és molt rendible’. ‘Garganta profunda’ va costar 25.000 dòlars –part d’aquesta xifra va procedir directament de la màfia– i va recaptar més de 600 milions. Ara bé, el sou que va cobrar el repartiment només pot qualificar-se d’irrisori: Linda Lovelace va obtenir 1.200 dòlars; el seu company en pantalla, Harry Reems, amb prou feines 250. Perseguits per l’FBI Com es podia esperar, al conservador Richard Nixon no li va fer ni mica de gràcia tal èxit. Una mica abans, el 1970, el president republicà va propiciar la Comissió Presidencial sobre Obscenitat i Pornografia. La jugada no li va sortir bé. L’informe resultant va ser molt clar: «No hi ha proves suficients que l’exposició a materials sexuals explícits exerceixi un paper important en la causalitat del comportament delictiu». Tanmateix, la truita es va girar el juny de 1973, quan el Tribunal Suprem dels Estats Units –de majoria republicana– va endurir la seva croada moral contra la distribució i exhibició de pornografia. Sense anar més lluny, la policia va confiscar totes les còpies possibles de la pel·lícula i, el juliol del següent any, fins i tot l’actor Harry Reems va ser detingut per l’FBI, acusat de conspiració per transportar material obscè a través de les fronteres estatals. L’abril del 1976, per a sorpresa de molts, el van condemnar a cinc anys de presó. Però, al final, mai va ingressar entre reixes. Un grup de personalitats defensores de les llibertats civils juntament amb figures de Hollywood com Jack Nicholson o Warren Beatty van portar a terme una exitosa campanya per anul·lar la condemna. Denúncies de Lovelace Menció a part mereix la història de Linda Lovelace. La primera gran estrella femenina del cine per a adults va relatar en la seva autobiografia del 1980, ‘Ordeal’, que Traynor la va obligar a prostituir-se. També que a la pel·lícula la va amenaçar de mort –em va dir que em dispararia si no feia una escena»– i que va patir una violació en grup. Sota l’empara de l’activista feminista Gloria Steinem, Lovelace va atacar amb duresa en diverses entrevistes televisades la indústria del porno. Si bé aquell mateix any es va casar amb Larry Marchiano, un modest obrer amb qui va tenir dos fills, laboralment ningú va gosar oferir-li una segona oportunitat. Per molt que va intentar reinventar-se, l’ombra de Lovelace era molt allargada. Després de divorciar-se del seu segon marit, el 1996, se la va poder veure a diversos salons eròtics firmant cartells de ‘Garganta profunda’. El 22 d’abril del 2002, amb 53 anys, va morir com a conseqüència d’un accident de trànsit que havia patit a principis d’aquell mes. El seu compte corrent estava sota mínims.

Cinquanta anys de ‘Garganta profunda’: el superèxit porno que fins i tot va anar a veure Jackie Kennedy

La pel·lícula, perseguida pel Suprem i l’FBI, es va estrenar el juny del 1972 en sales X i comercials

Linda Lovelace, la primera gran estrella porno, va denunciar haver patit amenaces i una violació en grup durant el rodatge

El més llegit