Poder de les guitarres en el reinici del Primavera Sound al Fòrum

L’eclèctic Primavera va decantar la brúixola cap a la tensió guitarrera en el reinici de la 20a edició del festival, aquest dijous al Parc del Fòrum, després del programa d’aquests dies centrat en els clubs. Rock amb batallador accent punk i aroma cerveser amb Amyl and the Sniffers, cortines sòniques apuntant a abismes interiors en l’actuació de Ride i la solemne cirurgia postpunk d’Interpol van encarrilar la jornada, altre cop entre multituds, com a pòrtic d’un cap de setmana que es preveu capitalitzat per atraccions com The Strokes, Lorde, Dua Lipa, Tyler, The Creator o Antònia Font. Va tornar la desfilada de bandes en un ambient en què es podia percebre menys ansietat que en l’anomenat ‘weekend 1’, sufocades les urgències i apaivagats els ànims després d’una setmana de concerts de totes les mides. Un públic potser més disposat a disfrutar de la música amb serenitat, que va anar al Fòrum d’una manera una mica més escalonada que el primer dijous, i un servei de barres que va funcionar amb el dinamisme que un pot esperar en un macrofestival d’aquest calibre. Nova picada d’ullet a favor de l’amistat Barcelona-Madrid: el mural amb el petó d’Ada Colau i Isabel Ayuso va ser substituït pel de Pep Guardiola i José Mourinho en idèntic acte d’amor. Malparlada ‘frontwoman’ La tensió es va centrar a l’escenari, en concerts com el d’Amyl and the Sniffers. La banda australiana ens va compensar per la suspensió del desembre passat, a causa de la infecció de covid de la seva cantant, Amy Taylor, i el seu baixista, Gus Romer. Se’ls va veure sans i xulos al Fòrum a lloms, sobretot, de l’orgia de ‘riffs’ garatgers i rimes furioses del seu segon àlbum, ‘Comfort to me’. Material de pub fumejant com ‘Freaks to the front’ i ‘Hertz’, en què Taylor, romàntica ella, va demanar a crits (literalment) que la portessin de passeig per la platja, alhora que es retorçava i marcava musculatura com una neboda llunyana de Wendy O. Williams. Un altre tipus de llenguatge elèctric, tendent als espais flotants i les cortines amb doble fons, es va obrir pas amb Ride, que si dimecres va procedir a recórrer el seu segon àlbum, ‘Going blank again’ (1992), en el seu 30è aniversari, aquest cop es va centrar en el primer, ‘Nowhere’ (1990), l’aniversari del qual va ser torpedinat per la pandèmia. Àlbum seminal del ‘shoegazing’, l’escola de músics que tocaven mirant-se les sabates, cinc minuts abans del Brit-pop, no va portar temes pop cristal·lins a l’estil de ‘Twisterella’, sinó denses marors: de ‘Seagull’ a la tempestuosa ‘Dreams burn down’ i l’atmosfèrica però marcial ‘Paralysed’. Esquivant el ‘revival’ En matèria de ritmes severs, premi per a Interpol, una banda capacitada per exercir d’atracció festivalera malgrat el seu gen obscurantista hereu de Joy Division, The Chameleons, els primers Echo & The Bunnymen, etcètera. Però aquests novaiorquesos van transcendir el ‘revival’ movent-se des de la llunyana ‘Untitled’ fins a un parell d’apreciables temes nous (‘Fables’ i ‘Toni’), avançament del seu nou àlbum, ‘The other side of make-believe’, que sortirà el 15 de juliol. Paul Banks i companyia van saber construir un concert de palpitació creixent, a través de la cadència somnàmbula de ‘Pioneer to the falls’ i acudint a les cites al seu primer disc, com ‘Obstacle 1’ i ‘PDA’. El seu va ser un antídot postpunk a la sessió prèvia, bastant hippy, de Khruangbin, combo texà subscrit a un rock psicodèlic de llargues i ambientals composicions tocades per la mística soul i amb aromes blues del desert, adequat per decorar un lànguid capvespre de festival.

Poder de les guitarres en el reinici del Primavera Sound al Fòrum

El sever postpunk d’Interpol, l’autohomenatge ‘shoegazing’ de Ride i el descarat rock de garatge d’Amyl and the Sniffers van imprimir caràcter en l’arrencada del segon cap de setmana del festival, altre cop entre multituds i sense embussos significatius en el servei de barra

El més llegit