L’emergència climàtica i la pandèmia irrompen a l’Arts Santa Mònica

El 27è Simposi d’Art Electrònic (ISEA), cita itinerant que uneix art, ciència i tecnologia, se celebra per primera vegada a Barcelona i acaba d’arrencar amb dues interessants propostes als recintes Arts Santa Mònica i La Capella. També el Recinte Modernista de Sant Pau participa amb una altra, ‘Possibles’ (fins al 30 de juny). L’Arts Santa Mònica acull ‘La irrupció’ (fins al 21 d’agost), l’exposició més extensa de totes. Compta amb 32 obres –no totes són formats digitals– que es poden visitar seguint tres itineraris diferents. «El que canvia en cada un és el moviment del públic, les narracions que connecten les obres i el seu significat», explica Enric Puig Punyet, comissari de l’exposició juntament amb Jara Rocha i Marta Gracia Valladares. Totes les peces tenen un denominador comú: «Les obres estan travessades per la pandèmia», explica Rocha. «Hi ha una preocupació explícita per com ens relacionem en un món que no deixa d’acumular capes de complexitat». La majoria de les peces s’han creat durant la pandèmia i algunes que s’havien començat a desenvolupar abans també s’han vist modificades per la irrupció de la covid. L’energia nuclear i l’efecte destructiu de l’ésser humà centren diverses obres, com ‘Spectral Landscapes’, d’Eric Berger, resultat d’una investigació sobre radioactivitat i paisatge. Ell és un dels artistes de referència internacional d’aquesta exposició juntament amb Robertina Šebjanič i Lauren Lee McCarthy, però també hi ha creadors establerts a Barcelona com Joan Soler-Adillon i Andy Gracie. Un mar de possibilitats Són moltes les possibilitats que la tecnologia i la ciència ofereixen als artistes. Molts s’han centrat en el planeta i l’emergència climàtica en les seves peces. Jane Chang Mi, artista nord-americana resident a Hawaii, projecta en una enorme pantalla ‘Godzilla’, un vídeo que agrupa 29 pel·lícules japoneses de ciència-ficció simultàniament de què s’ha eliminat qualsevol imatge d’ésser humà o monstres. «Els he esborrat igual que els EUA van esborrar els pobles indígenes. Els colonitzadors sempre deixen una estela de destrucció», assenyala l’artista. El mar és present en diverses obres. Kasia Molga el crea a ‘How to make an ocean’, en què utilitza les seves llàgrimes per desenvolupar hàbitats per algues en petits envasos de vidre. Va ser la seva manera de revertir tota la pena i l’ansietat patida durant el confinament. El tema aquàtic s’aguditza en una altra sala que acull ‘It will happen here in Barcelona’, creació de Roderick Coover, Nick Montfort i Adam Vidikis, on tres enormes pantalles submergeixen l’espectador en un mar amb un nivell que no deixa de créixer. Altres obres, com ‘Concerto per a piano i pandèmia’ de Nikolas Gomes, ofereixen una experiència immersiva: desconcerta la infinitat de dades de Twitter sobre la pandèmia en temps real que ofereix transformats en un paisatge sonor i visual amb lletres blanques sobre un fons negre. No gaire lluny de l’Arts Santa Mònica, La Capella acull fins al 28 d’agost ‘El que és possible i el que no’, una mostra comissariada per David Armengol en què obres de creadors locals com Josep Manuel Berenguer, Anna Carreras i Mónica Rikić dialoguen amb creacions seleccionades entre les propostes arribades a l’ISEA 2022 i obres d’artistes de Barcelona Producció com Anna Pascó, Mario Santamaría i Estampa. Sorprenen, entre d’altres, ‘Ecosistema químico’, instal·lació de Yolanda Uriz que combina olors i sons, i ‘Visor de gota d’aigua (Versió interior)’, instal·lació interactiva dissenyada per Roc Parés a partir d’elements com una antiga màquina de cosir.

L’emergència climàtica i la pandèmia irrompen a l’Arts Santa Mònica

La mostra ‘La irrupció’ inaugura al centre de la Rambla el Simposi d’Art Electrònic (ISEA), que uneix art i ciència.

La Capella i el Recinte Modernista de Sant Pau també ofereixen sengles exposicions connectades amb l’ISEA

El més llegit