¿Vaig a Rosalía o a Christina Aguilera? ¿A Iron Maiden o a Iggy Pop? La impossible agenda dels concerts de l’estiu

El dissabte 2 de juliol, Kiss farà detonar el seu pirotècnic xou de comiat al Rock Fest de Can Zam mentre, en paral·lel, el mateix vespre, Destroyer i alt-J encapçalin la desfilada indie del Vida Festival (Vilanova i la Geltrú), el Canet Rock oficiï el ritu de la revetlla catalana fins que surti el sol, Crowded House planti el seu pulcre pop a Pedralbes i Marisa Monte brindi les seves delícies carioques a Porta Ferrada. És només un exemple. Un altre dissabte, el 23, s’encavalcaran a l’agenda Rosalía (primera de les seves dues nits al Palau Sant Jordi), Christina Aguilera (Cap Roig), Ben Harper (Sons del Món), Simple Minds (Porta Ferrada) i Diana Krall (Pedralbes). La temporada 2022 de la música en directe és imparable. ¿Massa? Extraurem conclusions un cop s’hagi acabat i es procedeixi al recompte d’èxits i danys (si n’hi ha), però abunden les veus que, des del mateix sector, adverteixen del perill que el volum d’entrades posades a la venda superi la demanda. «Aquest estiu s’afegeixen els concerts previstos en un any normal amb els acumulats després de dos anys de pandèmia, però no només passa aquí, sinó a tot Europa», fa notar Albert Mallol, director artístic de Porta Ferrada. Entre les gires finalment activades després d’haver patit ajornaments pandèmics hi ha artistes com Dua Lipa, Iron Maiden, Nick Cave and the Bad Seeds, Ben Harper o Alan Parsons. Un fenomen anunciat És temps de bonança climàtica, amb ganes acumulades de música en viu a dojo i ‘festivalitis’ aguda (amb el seu culte al gran esdeveniment, allà on «s’ha de ser»), i el circuit de sales és el que més acusa la densitat de la programació, com assenyala Lluís Torrents, president de l’ASACC (Associació de Sales de Concert de Catalunya) i codirector-gerent del Razzmatazz. Segons el seu parer, «hi ha un excés d’oferta claríssim», si bé això es veia venir i es tracta de trampejar-ho com es pugui entenent que remetrà de cara al 2023. «Després de dos anys d’aturada, sabíem que passaria i no és culpa de ningú. La majoria dels artistes viuen actualment del directe, i és lògic que ara tots vulguin sortir de gira». Les reserves de les sales superen fins i tot les del 2019, apunta Torrents. «No hi ha dates lliures a Barcelona», i hi ha dubtes sobre si el públic respondrà. «Hi ha fins i tot promotors que es veuen fent-se la competència a si mateixos, programant dos concerts el mateix dia i del mateix estil, perquè diuen que no poden dir que no a l’agent internacional. ¡Doncs potser ho haurem de caldrà començar a fer!». Aquests dies es registren algunes cancel·lacions en el circuit de clubs, com la de Pussy Riot, el col·lectiu activista ucraïnès, que havia d’actuar aquest dimecres al Razzmatazz però el seu concert va caure per la «poca venda d’entrades», segons diu sense embuts el comunicat. «Un bolo que havia de coincidir amb la festa d’obertura del Primavera Sound al Poble Espanyol i amb Dua Lipa», explica el seu promotor, Xavi Manresa, a càrrec de l’empresa Cap-Cap, que veu «sobreoferta» en l’ambient. «I quan t’has gastat 250 cuques en un cap de setmana de festival no et poden demanar que et gastis molts més diners en altres concerts». Manresa parla de «coll d’ampolla» davant tanta banda de gira, i això passa quan «des del març no s’estan venent tants tiquets». Vista la marabunta d’aquest estiu, ell prefereix parar i «pensar en l’hivern». Compra a última hora Així com fa un any, després de la quarta (i feble) onada de la covid, certa eufòria ciutadana es va traduir en una ansietat per comprar entrades, ara el comportament és més contingut. L’encariment de l’energia i la inflació han transmès prudència al públic, que tendeix a pensar-se més si afronta certes despeses. Precisament ara que l’oferta és gegant. «Aquest any la gent compra les entrades més tard, més a última hora», diu Albert Mallol, que reconeix un ritme general de vendes més suau que altres temporades. «Concerts que haurien d’haver venut 300 o 400 entrades i que en porten 200», reconeix. Aquí s’ha de parlar de la bretxa que separa els grans noms dels altres. «Hi ha artistes de qualitat que no són ‘supervendes’ a qui els està costant vendre entrades. El sota, cavall i rei és el que funciona en aquest mar de concerts». I aquí estan, per posar un altre exemple, els Red Hot Chili Peppers, afrontant un Estadi Olímpic (queden entrades) el mateix dia, 7 de juny, que es desplegarà el Primavera Ciutat i engegarà el Pedralbes amb James Blunt. O les coincidències del Sónar (16-18 de juny) amb Patti Smith, Marc Anthony, el xou d’‘Eufòria’, Raphael i Milton Nascimento. O el divendres 29 de juliol, que concentra els concerts d’Iron Maiden, Iggy Pop, Serrat i Pablo Alborán, així com el festival punk Barna’n’roll, l’òpera de Rufus Wainwright... El balanç, al setembre.

¿Vaig a Rosalía o a Christina Aguilera? ¿A Iron Maiden o a Iggy Pop? La impossible agenda dels concerts de l’estiu

La programació bull i dibuixa una recuperació plena després de l’aturada pandèmica, amb nombroses actuacions destacades solapades un mateix dia

Veus del sector expressen dubtes sobre la capacitat d’absorció de tanta oferta per part del públic en un moment que s’ha alentit la venda anticipada

El més llegit