Guitarricadelafuente, «Vull que la meva música sigui atemporal, que perduri»

Guitarricadelafuente és l’àlies d’Álvaro Lafuente Calvo, un cantant de 24 anys nascut a Benicàssim amb arrels a Cuevas de Cañart, un poble de 70 habitants de Terol que el connecta amb la música folklòrica que solien interpretar la seva àvia i el seu besavi, professor de bandúrria i de jota. Va ser allà on va començar a compondre els primers acords amb la seva guitarra quan tenia només 14 anys. Deu anys després, parla encantat del seu primer disc, produït per Raül Refree: ‘La cantera’ (Sony). Així ha batejat el treball en honor a com els més grans del seu poble anomenaven la seva colla, aquest grup d’amics que asseguraven el relleu generacional. «En aquests 10 anys m’he fet gran», assenyala satisfet el músic, que es va donar a conèixer el 2018 pujant les seves cançons a Spotify. ‘El Conticinio’ va ser la primera. «Abans, la manera de compondre era més reduïda: guitarra, veu i melodies. En aquesta gravació, que ha sigut molt intensa i llarga, tenir al costat el Raül m’ha ajudat. Veient-lo treballar he ampliat horitzons. Ara componc des de molts llocs diferents». Haver posat totes les idees a la taula i compartir-les li ha obert la ment. «Com a relleu generacional que represento, tinc la vista posada en un passat i una tradició que respecto, però m’hi acosto des de la meva pròpia visió. «‘La cantera’ és sinònim de joventut, de frescor, d’ímpetu de llibertat». «‘La cantera’ és sinònim de joventut, de frescor, d’ímpetu de llibertat». De manera autodidacta, sense passar per cap acadèmia, ha anat polint l’estil. Als 18 va començar a penjar les seves cançons a Spotify. Molts es van fixar en ell arran de ‘Guantanamera’ i d’altres l’han descobert més tard arran de la versió d’‘A mi manera’ inclosa en la campanya publicitària d’una marca cervesera, que l’ha connectat amb un públic encara més ampli. Però, per a l’artista, el gran canvi ha sigut treballar amb Refree. «Cada tema del disc té una atmosfera pròpia», apunta. Evolució Reconeix que al principi li imposava respecte treballar amb el que ha sigut productor de Rosalía a Los Angeles i de Sílvia Pérez Cruz a Granada, dos dels seus ídols. «Passar de treballar i controlar-ho tot jo sol a fer-ho amb un productor del seu nivell al principi em va descol·locar perquè jo tenia una idea determinada de les meves cançons». Ha evolucionat. «M’ha fet sentir més lliure a l’hora de compondre i al no estar tancat a res he pogut portar les cançons a un lloc més interessant. Ha sigut molt divertit i enriquidor perquè hi havia molta confiança mútua i hem agafat una dinàmica molt guai», apunta el músic, que es va instal·lar a Barcelona fa dos anys i mig per involucrar-se de ple en l’elaboració del disc. «Molts em miren per sobre de l’espatlla. Creuen que soc aquí perquè he tingut sort» A nivell sonor hi ha una línia determinada però cada tema té personalitat pròpia. «Vull que la meva música sigui una mica atemporal i que perduri», destaca. «Hi ha cançons més tristes o més festives però cada una et porta a un imaginari diferent. ‘Flor de caramelo’, per exemple, agrada més al Brasil, i ‘La Filipina’, a l’Aragó. Cada tema remet a un lloc». ‘Mil y una noches’, que obre el disc, és també la primera que va voler donar a conèixer perquè representava la deriva de la tradició cap a una cosa més urbana que amara el disc. La gira de presentació del disc que acaba d’iniciar en teatres i festivals recalarà aquest estiu a Catalunya en tres cites: Vida (Vilanova i la Geltrú), Portaferrada (Sant Feliu de Guíxols) i Cerdanya Music Festival (Alp). Per ara disfruta de cada segon que està a l’escenari i prefereix no pensar més enllà. «Vaig començar a gravar les meves cançons i al penjar-les a les xarxes sense pensar què passaria, només volia arribar als meus amics. Aquesta actitud de no esperar res a canvi m’ha ajudat. D’aquesta forma tot el que vingui després ho reps millor... No tenir expectatives en el futur em funciona». Tampoc troba a faltar no haver estudiat en acadèmies o conservatoris. «Si m’hagués ficat en una escola de música crec que no hauria sigut capaç de seguir. Allà tot és molt metòdic». Però nota que ser autodidacte està mal vist. «Molts em miren per sobre de l’espatlla. Creuen que soc aquí perquè he tingut sort». I és que ell, al cap de poc temps de penjar les seves primeres cançons, el van trucar per participar en el seu primer festival, el del Jardín de las Delicias de Madrid. Des d’aleshores no ha parat. «Tenia només cinc cançons pròpies quan vaig començar a anar de gira», recorda. «A casa no s’ho creien, però després de veure la resposta de la gent i el tinglado que s’ha muntat, ara tots em recolzen».

Guitarricadelafuente, «Vull que la meva música sigui atemporal, que perduri»

El músic, que es va donar a conèixer amb temes com ‘Guantanamera’ i una versió d’‘A mi manera’, llança el seu primer disc, ‘La cantera’, un elaborat treball amb 14 cançons produït per Refree

El més llegit