Les dues novel·les anteriors de Carlos Fonseca (San José, Costa Rica, 1978), ‘Coronel Lágrimas’ i ‘Museo animal’, plenes d’històries fragmentades interconnectades entre si en les quals la impersonalitat s’erigia com a recurs narratiu capital, l’han convertit en una de les veus més potents de la literatura llatinoamericana del moment. En un fragment de ‘Museo animal’ el narrador parla de construir «una novel·la sobre la història del foc: una novel·la on el foc era el veritable protagonista, una novel·la que començaria amb l’equació química de la combustió i després s’estendria per tots els continents i totes les edats, una novel·la que creuaria la història com un camp en flames». Doncs aquí ho tenen: ‘Austral’, un veritable camp de batalla en el qual s’explica un món concebut com una immensa xarxa de trames que sostenen una escriptura omnívora com una vasta miríada de vidres trencats que a l’acoblar-los configuren la imatge invertida d’un món sostingut per infinites desviacions. Per a Fonseca l’escriptura de ficció està concebuda com el borgià jardí de senders que es bifurquen.