Mor Vangelis, geni del sintetitzador i compositor de ‘Carros de foc’ i ‘Blade runner’

‘Carros de foc’ el 1981. ‘Blade runner’ el 1982. Amb les bandes sonores compostes per a les pel·lícules de Hugh Hudson i Ridley Scott, Vangelis es va consagrar com un dels músics cinematogràfics més populars de l’era moderna. De nom real Evangelos Odysseas Papathanassiou, Vangelis va aconseguir aquests dos grans èxits –ratificats, per descomptat, per la ressonància comercial de les dues pel·lícules en el seu conjunt– a través d’un ús clàssic de la música electrònica atmosfèrica, incorporant en el cas de ‘Blade runner’ uns saxos jazzístics i nocturns d’acord amb l’esperit de ‘film noir’ amb què Scott va dissenyar el seu relat de ciència-ficció sobre replicants amb consciència. Nascut a la ciutat grega de Volos el 1943, Vangelis va morir dimarts passat a França, als 79 anys, pel que sembla per complicacions derivades de la covid. És veritat que el cine li va donar una enorme dimensió, però no era precisament un nouvingut quan va posar acompanyament de sintetitzadors ondulants a les escenes de carreres de ‘Carros de foc’, una sonoritat peculiar que després va remodelar de forma més intensa per a l’atmosfera diametralment diferent de ‘Blade runner’. Nen prodigi dels teclats, de família benestant, Vangelis va passar per diferents bandes gregues de pop juvenil fins que el 1967 va formar Aphrodite’s Child, un grup de rock progressiu i pop psicodèlic en què el baix i les veus les posava ni més ni menys que Demis Roussos mitja dècada abans d’obtenir, en solitari, grans ‘hits’ com ‘We shall dance’. Vangelis s’encarregava del sintetitzador, el piano, l’òrgan, el vibràfon, la flauta i la percussió, cosa que, afegida a la veu operística de Roussos, va portar l’estil del grup més cap al rock simfònic que la psicodèlia. Convertit en quartet amb el bateria Lucas Sideras i el guitarrista Anargyros Koulouris, Aphrodite’s Child va tenir el seu moment de megalomania absoluta amb el tercer i últim dels seus discos, ‘666’ (1972), peculiar adaptació del llibre de l’‘Apocalipsi’ amb tota la música escrita per Vangelis. Amb Jon Anderson Ja en solitari, es va acostar per igual a la música progressiva, el rock simfònic i l’electrònica, fent també experiments ambientals que acabarien desembocant en la música new age. No en va va formar un duo amb Jon Anderson, que el va voler reclutar per al seu grup Yes, màxima expressió del rock simfònic dels 70: van gravar quatre discos d’ambient i synth pop entre 1980 i 1991. En el cine havia començat a mitjans dels 60, però va trobar la seva zona de confort a la televisió, posant música a una sèrie documental francesa sobre el món animal, ‘L’apocalypse des animaux’, de Frédéric Rossif. L’àlbum amb la banda sonora d’aquesta sèrie seria el seu primer disc acreditat en solitari. El seguiria, en un estil similar, ‘La fête sauvage’ (1976), música corresponent al documental del mateix títol fet també per Rossif. Convé recordar que abans de ‘Carros de foc’ i ‘Blade runner’, Vangelis va compondre la partitura de ‘Mater amatísima’ (1980), notable pel·lícula de Josep Anton Salgot, amb guió de Bigas Luna, sobre la relació entre una jove (Victoria Abril) i el seu fill autista. Vangelis va idear les bandes sonores de ‘Motí a bord’ –la versió amb Mel Gibson–, ‘Francesco’, les ‘Lunas de hiel’ de Roman Polanski i ‘1492, la conquista del paraíso’, el seu retrobament amb Ridley Scott. Tot i que actiu fins a la seva mort, bàsicament en el cine documental, la seva única producció cinematogràfica d’envergadura dels últims 20 anys seria ‘Alexandre’ d’Oliver Stone. Fora de l’àmbit cinematogràfic deixa discos com ‘Odes’ (1979), amb Irene Papas. La seva última gravació va ser ‘Juno to Jupiter’ (2017), new age còsmic amb la soprano romanesa Angela Gheorghiu.

Mor Vangelis, geni del sintetitzador i compositor de ‘Carros de foc’ i ‘Blade runner’

Mor als 79 anys el compositor i teclista grec, conegut pel seu treball en bandes sonores del cine i la televisió, així com amb el grup Aphrodite’s Child, amb Demis Roussos

El més llegit