Des que les dones van agafar les regnes de les seves pròpies ficcions, la maternitat ha deixat de ser l’espai idíl·lic i abnegat que havia proposat la mirada patriarcal tradicional. Les noves generacions l’aborden des de noves perspectives que obliguen a desmitificar i a posar de manifest la necessitat de desenterrar els tabús. Hi ha mares que no volen ser-ho, com passa a ‘Ninjababy’, de la directora noruega Yngvild Sve Flikke; hi ha mares que no tenen instint o afecció maternal, com és el cas a ‘Vida perfecta’, la sèrie de Leticia Dolera; hi ha mares que anteposen el seu desig i la seva vida a la dels seus fills, com a ’La hija oscura’ de Maggie Gyllenhaal i ‘El horizonte’, de Delphine Leherice o mares que es troben atrapades, soles i en un estat de precarietat econòmica que afecta el seu equilibri psicològic, com ara a ‘Ama’, de Júlia de Paz Solvas. Tots aquests relats s’allunyen dels estereotips per plantejar la realitat de moltes dones que fins al moment havia sigut silenciada.