Val Kilmer, segons Val Kilmer: gravar-se durant tota una vida (i 800 hores) val un documental

«Vaig conèixer Val mentre muntava un curt còmic de Harmony Korine [‘The lotus community workshop’]», explica Leo Scott, codirector de ‘Val’, el documental sobre Val Kilmer que Filmin estrena (també en sales) el divendres dia 20. «Recordo que li vaig enviar un ‘e-mail’ per dir-li que m’havia agradat molt el seu treball en aquesta petita pel·lícula. I em va contestar en trenta segons», comenta. El que va començar com un breu diàleg virtual va acabar en una estreta relació: Scott va col·laborar amb Kilmer documentant la preparació de l’obra teatral sobre Mark Twain, que havia sigut el somni de l’actor durant molt temps, i també va ajudar amb la versió fílmica, Cinema Twain, digitalitzant material d’un arxiu autobiogràfic audiovisual amb alguna cosa d’impossible Sant Greal. Audicions de Kubrick Kilmer havia estat gravant la seva vida des de petit i alhora no s’havia preocupat gaire fins aleshores de repassar les imatges. Guardava en caixes fins a 800 hores de material en diversos formats, dels 16 mil·límetres al VHS i al digital actual: pel·lícules casolanes, pàgines de videodiari, acurades videoaudicions gravades per a Kubrick i Scorsese, etcètera. Amb la carrera semitruncada pel càncer de coll que li van diagnosticar el 2014 (des de la seva radioteràpia i quimioteràpia, Kilmer parla a través d’un tub de traqueotomia), ara tenia més temps per mirar enrere. Personatge icònic Ting Poo, codirectora de ‘Val’, va ser qui va empènyer Scott a proposar aquest viatge a l’intèrpret. «Era essencial fer alguna cosa amb el material. És molt estrany que algú tan icònic s’hagi estat filmant tota la vida», remarca. A l’estil de ‘Listen to me Marlon’, el documental que explicava la història de Brando a través d’àudios privats del mite, ‘Val’ és la història de Val Kilmer explicada per ell mateix. «El documental de Brando era preciós. Sobretot perquè era la seva veu la que t’arrossegava a través de la pel·lícula. Va ser una gran influència, perquè des del principi vam saber que Val –o la veu de Val– en portaria les regnes», apunta Poo. La seva veu o, més ben dit, les seves paraules, són recitades en realitat per Jack Kilmer, el fill (actor) de l’actor. «Era la nostra única opció. No teníem un pla b», explica la codirectora. Gràcies al documental es pot saber de primera mà el Kilmer més desconegut: el que gravava ‘remakes’ de títols clàssics amb els seus germans i que ja quan era adolescent s’esforçava per ser el millor actor de teatre possible. Aquesta etapa de la seva vida està marcada per la pèrdua: el seu germà petit, Wesley, aspirant a director, va morir als 15 anys per un atac d’epilèpsia que va patir en un jacuzzi. «Jo no sabia gaire sobre tot això. I és una cosa amb la qual, com a espectador, connectes de seguida. Tots tenim històries familiars complicades. També desconeixia el seu gran interès pel teatre des de molt jove: ¡era un veritable ‘nerd’!», explica Poo. Als 17, Kilmer es va convertir en la persona més jove a ser acceptada en la divisió teatral de la prestigiosa Escola Juilliard. «És un actor shakespearià en tota regla. Havia sentit històries sobre l’obsessió de Kilmer per ‘Hamlet’ i que fins i tot s’emportava el llibre a festes. Pensava que eren llegendes, però aquesta pel·lícula demostra que és veritat», comenta Scott, l’altre codirector de ‘Val’. Després, Hollywood va trucar a la seva porta, primer per al deliri ‘Top secret!’ i poc després per a un dels seus papers més populars: el perfeccionista bel·licista Iceman de ‘Top gun’, que ara torna amb una seqüela en la qual contribueix de manera breu però, pel que sembla, emotiva. Més tard van arribar el Jim Morrison de The Doors i, per descomptat, el Batman de ‘Batman forever’, paper que només va voler fer una vegada després de la seva paralitzadora experiència amb el vestit de l’home ratpenat. Va optar per la versió fílmica de 1997 d’‘El Sant’, planejat principi d’una franquícia que mai va existir. Una altra de les seves decepcions més grans va ser ‘L’illa del Dr. Moreau’, projecte de rodatge llegendàriament problemàtic on veiem Val (sobretot el sentim) enfrontar-se al director de reemplaçament John Frankenheimer. «Hi havia com deu hores de material d’aquest rodatge impossible», revela Scott. «Tot molt surrealista. Al voltant d’un centenar d’extres donant voltes, intentant esbrinar què estan rodant exactament. Es palpa la tensió», afegeix Poo. Sense rivalitat amb Cruise Per la part més personal, ‘Val’ és també un reflex del que un dia va ser el seu feliç matrimoni amb l’actriu britànica Joanne Whalley, amb qui va entaular relació en el rodatge de ‘Willow’. Van tenir dos fills: Mercedes, que viu al costat del seu pare, porta amb porta, i l’esmentat Jack. Fins i tot en els moments hipotèticament més tensos o difícils, la pel·lícula desprèn amor, empatia, ganes de fer les paus amb la vida i el món. Tot i que comença amb imatges del repartiment de dolentots de ‘Top gun’ burlant-se de Tom Cruise, Kilmer deixa clar que es porta de meravella amb el seu antic company de repartiment. «Per ell era important aclarir això. Pensa en ell com un amic», conclou Poo.

Val Kilmer, segons Val Kilmer: gravar-se durant tota una vida (i 800 hores) val un documental

L’icònic actor tenia centenars d’hores de material, des de pel·lis casolanes fins a videoaudicions gravades per a Kubrick, que ara s’han convertit en ‘Val’ (Filmin, 20 de maig)

El més llegit