Crítica de teatre

‘Luzia’, del Cirque du Soleil: ¡Visca Mèxic, güey!

La prestigiosa companyia de circ torna després de la pandèmia amb un homenatge al país nord-americà amb moments d’enlluernadora plasticitat

Són temps d’epíleg, tant de bo, d’una pandèmia i d’una guerra terrible a l’est d’Europa. Per això hi ha espectacles que exerceixen de teràpia guaridora quan l’ànim està malmès per causes tan aclaparadores. Per aquest camí terapèutic es mou ‘Luzia’, l’espectacle del Cirque du Soleil que ha instal·lat la seva carpa a l’Hospitalet, molt a prop de l’Hospital de Bellvitge. Homenatge a Mèxic i a les seves tradicions, el xou és una festa, com tots els de l’aclamada franquícia canadenca del món del circ. Sempre fascinant, sempre d’un perfeccionisme rotund, aquest espectacle despatxa també moments de bellesa captivadora. Es nota la mà del director de ‘Luzia’, un mestre escènic com Daniele Finzi Pasca, que tan aviat dirigeix espectacles de circ com òperes i cerimònies inaugurals de Jocs Olímpics.