El Comic Barcelona traspassa el paper a la recerca del ‘mainstream’

Qualsevol personatge de còmic té una història. A més, extraordinària. Per això mereix ser explicada. Els fans de les vinyetes van més enllà: les viuen. Sobretot després que el Comic Barcelona no s’hagi celebrat de forma presencial els últims tres anys per la pandèmia. Així, aquest cap de setmana van a la Fira de Montjuïc de Barcelona sense dissimular, arrencant-se la samarreta com Clark Kent abans de mostrar la seva veritable identitat, Superman. Com si d’un superheroi es tractés, el saló celebra 40 edicions amb una missió de pura abnegació: aconseguir un relleu generacional. No hi ha terme mitjà: és això o deixar-lo en un racó ombrívol per a un reducte d’incondicionals. Les vinyetes necessiten noves formes de consum i el certamen ha tingut temps per gestar dos espais que permeten explorar altres narratives per acostar-se al ‘mainstream’. La fantasia és una porta directa al cel i el nou espai Comic Fantasy la vincula amb els jocs de rol, en què els aficionats assumeixen el paper dels personatges imaginaris que tant admiren. A més, el món fantàstic es nodreix dels vistosos ‘cosplayers’, els fans disfressats. «Creem el nostre propi còmic» «Les vinyetes t’expliquen la fantasia, però el món del rol et permet viure-la. D’aquesta manera, som els creadors del nostre propi còmic», assegura Camillo Cingolani, màster i participant la comunitat Hispahammer Cosplay, basada en jocs i les historietes de Warhammer. Per comprendre-ho, explica com passa. «L’univers fantàstic està inventat i determina les regles del joc, però en el moment que assumeixes un paper actiu, has de prendre les decisions del personatge. Per tant, et converteixes en el protagonista i crees la història que vols», explica envoltat dels seus companys de joc. Les vinyetes, reflex de la societat Les vinyetes, reflex de la societatJoan Ivars diu que és un ‘cosplayer’ «a mort» de l’Univers DC alhora que enumera totes les disfresses que ell mateix ha fet a mà: el de Batman, Superman i, entre altres, la versió masculina de Wonder Woman. Tanmateix, ahir en portava un de Serifot, el malvat de la saga del videojoc Final Fantasy, que també ha arribat al món del rol i les sales de cine. Es desviu pel ‘cosplay’ perquè primer es va aficionar als còmics de petit. «Gastava la meva paga setmanal, de 500 pessetes, en tebeos», admet. Per això, a la seva llibreria acumula més de 300 exemplars. «El públic i el còmic evolucionen junts perquè les vinyetes són un reflex de la societat», opina. Esgrimeix els seus motius amb exemples pràctics. «La Lois Lane dels anys 70 del segle passat era una periodista molt agressiva perquè estava en un món d’homes. Ara està envoltada d’altres dones i es mostra més amable i relaxada», considera. També recalca que «les vinyetes d’ara són més inclusives, han introduït personatges homosexuals i transsexuals». Transvasament del cine al paper Les adaptacions de les vinyetes a pel·lícules d’anime arriben cada vegada més als cines i els formats serialitzats, a les plataformes de ‘streaming’. En aquest sentit, el certamen ha inaugurat l’espai Comic Vision per tal de guanyar adeptes a través de les pantalles. El sector ja ha aconseguit, almenys, un aficionat més. És el cas de Sergio Pintos, que als 12 anys és un fan de les historietes de Mortadel·lo i Filemó. Ho diu amb dos llibres del manga Mashle a les mans. Ningú li va parlar d’aquestes trames fins que els seus amics li van recomanar veure una pel·lícula de Haikyü!!. A partir d’aquí, es va interessar per aquest gènere que és incompatible amb la tinta digital dels llibres electrònics, que busca renovar-se i celebrar moltes edicions més del Comic Barcelona.

El Comic Barcelona traspassa el paper a la recerca del ‘mainstream’

El certamen explora el món del rol, la fantasia i l’anime conscient que ha de trobar noves formes de consum per no estancar-se

El més llegit