Estopa: «El nostre missatge és ‘ganes de tornar-vos a veure’. De veritat»

Fa dos anys, aquesta havia de ser la gira de l’àlbum ‘Fuego’ i del 20è aniversari d’Estopa. ¿Segueix sent-ho? David Muñoz: Ara és dels grans èxits de ‘Fuego’, i farem també bastantes cançons de tota la història, recuperant-ne algunes que fa molt que no toquem. L’esperit serà el mateix: festa, i cantar, i tocar, i compartir, i crear així un ritual. Jose Muñoz: A la gira de l’any passat, amb l’aforament reduït i la mascareta, vam muntar un repertori perquè la gent no comencés a saltar. ‘Paseo’ no la tocàvem, perquè incita a abraçar-se. Ara sí. És un repertori molt més salvatge que el de l’any passat. I recuperem alguna cançó de la maqueta originària, anterior al primer disc. ¿Com quin? J. M. Millor que sigui una sorpresa, ¿no? D. M. Podem dir-ho: ‘Princesa’. Una cançó sobre la ruptura d’un festeig dels 17-18 anys, molt d’aquesta edat. És una cançó naïf. Ens fa molta gràcia veure el nostre jo del passat. Ja no som així..., però una mica, sí. És una cançó rumbera, una balada... Actuaran per primer cop al Parc del Fòrum, i en un format gran, per a 25.000 persones, que ve a ser gairebé com un Palau Sant Jordi i mig. D. M. Serà com el Primavera Sound, però actuant només nosaltres. És el nostre rècord a Barcelona. A Màlaga una vegada vam tocar per a més de 30.000. I a Barcelona mai havíem actuat a l’aire lliure. Ja portem 24.000 entrades venudes, i el ritme és de 400 de diàries... No ens agraden els concursos, competir. És un estrès. Mai aniríem a Eurovisió Els contraprogramarà el Festival d’Eurovisió. D. M. Me n’acabo d’assabentar. No l’hem vist mai. Sé que amb el Benidorm Fest hi va haver una cosa viral, i una explosió de grups de noies. Mola. Però no ens agraden els concursos, competir. És un estrès. Mai hi aniríem. Un concert d’Estopa a l’aire lliure, sense mascareta ni distància, és una bona foto de l’alliberament postpandèmic. D. M. És molt especial. Tinc molts nervis. Aquesta vegada m’imagino que hi ha un component emocional, que hi ha moltes ganes, tantes com nosaltres. El missatge d’aquest concert del Fòrum és «ganes de tornar-vos a veure». De veritat. No sé si és el millor dia per aquests símils futbolístics. ¿Estan decaiguts? D. M. Se’ls ha de felicitar [al Reial Madrid]. No és la sort. Tenen Modric, Benzema... Quan toca felicitar, toca felicitar, i ja està. I guanyaran. Han gravat ‘Camiseta de rokanrol’ amb Fito y Fitipaldis. ¿Com va anar? D. M. Ja quan vam fer la cançó vam dir «li pega molt a Fito», i amb la pandèmia ens hem dedicat a fer col·laboracions. Amb Fito i Amaral a ‘Despertar’. I en tenim una altra de guardada, amb Beret. Una cançó composta amb ell, al 33%. J. M. Ens va enviar mitja cançó per whatsap. «Acabeu-la vosaltres». D. M. Així de fàcil. Es diu ‘Diablo’ i serà el primer ‘single’ del seu pròxim disc. Beret és interessant. Em fa gràcia com compon. És molt directe. I rapeja molt bé. Té cert estil. Mai havien compost cançons amb altres autors. D. M. És la primera vegada i serà amb Beret. I per whatsap. Ara hi ha pendent una altra col·laboració de composició, amb C. Tangana. C. Tangana ens va proposar col·laborar a ‘Ingobernable’. La cançó ens agradava, però no estàvem per la feina. Fa ràbia. Hi hauríem d’haver estat ¿És veritat que C. Tangana els va proposar col·laborar a ‘El madrileño’ i no ho van veure clar? D. M. A ‘Ingobernable’, sí. La cançó ens agradava, però no estàvem per la feina. Era la pitjor època de la pandèmia, tio. No ho vam veure clar. Em fa ràbia, ¿eh? Perquè hauríem d’haver-hi estat. Però mira, no era el nostre moment. J. M. Era una època que no ens ajuntàvem ni nosaltres. D. M. Però la vam cantar al Sant Jordi amb ell i ens vam treure l’espina. Ens va dir, «si l’he compost per vosaltres, capullos». Ho va dir allà: «La meitat del meu disc està escrita pensant en Estopa». D. M. Sí, sí, em vaig quedar... Que bé. Perquè hem sigut al disc sense ser-hi I és el disc de l’any, per mi. J. M. La cançó per a Kiko Veneno és un vestit a mida per ell, i el mateix amb la de Calamaro, la de Ketama, la de Drexler... Es va ficar en la idiosincràsia de cada compositor. ¿Com van viure des de l’escenari el concert de Tangana al Sant Jordi? D. M. Jo estava amb els meus cascos i no m’assabentava de res. Després vaig veure vídeos en què la gent aplaudia quan sortíem nosaltres i tot això. «El minut d’or del concert», em van dir, amb ‘Tu calorro’. Jo no ho vaig captar. Em va sorprendre que, al públic tan jove de C. Tangana, li agradés ‘Tu calorro’. Aquest Tangana d’ara, castís, m’agrada més que el d’abans. Se n’ha anat a la rumba, que sempre és alegria. I la gent d’aquí la porta als gens. La rumba, que sempre torna. J. M. És una cosa cíclica. D. M. M’ha recordat el nostre primer disc, quan la rumba no estava de moda i de sobte vam triomfar bastant. Nosaltres fem rumba amb altres coses, capgirant-ho, i Tangana ha fet el mateix agafant un altre camí. Amb rumba, la vida sempre és més maca. És com un riure contagiós. ¿La pandèmia va ser favorable a la creació de cançons? D. M. Tenim vuit cançons noves. El Jose s’ha fet un estudi en una habitació de casa seva, i gravem allà les maquetes tranquil·lament. J. M. Vam començar quan va acabar la quarantena dura, que va ser quan ens vam començar a veure. La pandèmia ens va treure l’estrès. Que no s’acabi el món ara. Aquest cap de setmana no ens va bé ¿Disc nou a la vista? J. M. Tenim pensat un projecte de dues peces. Primer volem treure la maqueta on hi havia ‘Princesa’, ‘Míriam’, ‘Sentir diferente’... No volem que es quedin a internet. La idea és gravar-les sense una gran producció, respectant una miqueta el so de maqueta, però que no sonin malament. I després treure el disc nou. Com un àlbum doble, però per separat. D. M. Es tractaria de treure primer el més antic i tres mesos després el més nou. J. M. De cara al 2023 la maqueta, i per al 2024 l’altre. La pandèmia es presta a aquestes cançons ‘estoperes’ sobre malsons. ¿Alguna ha sortit en aquesta línia? D. M. Sí, sí, oníriques... N’hi ha una que diu: «‘Que el ruido de este encierro no me deja oír los perros que ladran de corazón’». Pandèmica total. J. M. Però serà de les poques referències que hi hagi a la pandèmia. Més enllà d’aquesta gira, ¿què els espera? D. M. El 2023 potser seguim, amb algun viatget a l’Argentina, Xile, l’Uruguai... I a Veneçuela, que ara es pot tornar a anar-hi. J. M. I esperem que tinguem 50 anys de pau. ‘Carpe diem’, més que mai. D. M. Que no s’acabi el món ara. Aquest cap de setmana no ens va bé.

Estopa: «El nostre missatge és ‘ganes de tornar-vos a veure’. De veritat»

Els germans Muñoz inicien aquest divendres a Lleida la gira que havien d’oferir el 2020, ajornada dos cops, i que el 14 de maig els portarà per primera vegada al Parc del Fòrum

El més llegit