Morts i mig alienats com estem ja res ens hauria de produir espant i, no obstant, els habitants del Cadogan, tant els hostes com el servei, ens aferrem als nostres antics canguelis i supersticions com un talismà. La por agrada, a cadascú de manera diferent. Per exemple, el jardiner de l’hotel, el Viejo Yerbas, es nega a plantar res a les platabandes de l’hivernacle des del dia en què, cavant un solc al costat de la paret posterior, l’aixadella va fer cloc i va emergir una tíbia humana... Encara s’escolta l’eco dels seus crits. El pobre mai ha vençut el seu pànic dels profanadors de tombes.