L’estrena d’‘Alcarràs’ suposava una incògnita. Bona part de la indústria cinematogràfica hi tenia les esperances posades, però en un moment en què la taquilla espanyola no acaba de remuntar, no estava del tot clar com funcionaria una pel·lícula parlada en català, sense actors que constitueixin un reclam i que parla de l’agricultura com a forma de vida. Però ‘Alcarràs’ no es pot simplificar d’aquesta forma. És una pel·lícula que va més enllà de tot això i la seva importància no només rau en el seu prestigi internacional, ni gràcies al fet d’haver guanyat l’Os d’Or de Berlín, el primer premi que guanya el cine espanyol des de fa molts anys fora de les nostres fronteres.