Un dietari serveix per precipitar els esdeveniments, així ho exposa David Vilaseca a la seva monumental obra de 750 pàgines ‘Els homes i els dies’. Una adaptació teatral que aborda un corpus literari així serveix també per precipitar l’obra cap a la zona del cànon, fins a la solemnitat de la Sala Gran del TNC reservada gairebé sempre als clàssics. En realitat estem davant un llibre destacable, 22 anys de confessions íntimes d’un professor universitari a cavall de Londres i Barcelona, de finals dels 80 fins al 2009, quan mor en un accident. Com a expert en literatura autobiogràfica, Vilaseca sedueix amb un estil depurat i la sagacitat d’un despert observador cultural. El seu harakiri psicoanalític ens enlluerna com el foc a l’arna, i en aquest crepitar de les flames el lector pot acabar socarrimat per un narcisisme reiteratiu i extenuant.