Sant Jordi: el desastre va ser per trams

Dissabte va ploure, va sortir el sol, va granissar i va bufar un vent huracanat. Tan canviant com el temps va ser la mena dels llibreters i editors que van muntar les seves parades de Sant Jordi als carrers de Barcelona, a les zones assignades per a això per l’Ajuntament. Alguns no només van salvar els mobles enmig del temporal sinó que van poder tancar la jornada amb un balanç moderadament satisfactori. D’altres, en canvi, ho van perdre tot o gairebé tot. El desastre, més que per barris, va ser per trams. I són diversos els factors que expliquen aquest destí dispar. El primer, i potser el més important, va ser la ubicació. D’entrada, tots els expositors situats a la superilla llibresca del centre de l’Eixample (també els de la plaça Reial) s’enfronten a un problema considerable: a l’estar vetat l’accés de vehicles a l’espai perimetrat, resultava impossible organitzar un pla d’evacuació dels llibres fins a les nou del vespre i, per tant, calia aguantar al peu del canó tot i que ploguessin granotes (que va ser l’únic que va faltar). Però és que, a més, dins d’aquesta gran àrea tancada al trànsit hi va haver un punt particularment dissortat: la confluència del passeig de Gràcia i Gran Via. Carpes destrossades Allà el problema va ser el vent. En l’encreuament entre aquestes dues grans avingudes, les parades van quedar desprotegides davant les ràfegues d’aire que van seguir el temporal d’aigua i calamarsa. «Un minut de vent huracanat va tombar les taules, les carpes van volar i tot va quedar moll», relatava Laura Huerga, fundadora de l’editorial Raig Verd / Rayo Verde , un dels negocis més damnificats en una jornada que els seus responsables tardaran a oblidar, si és que ho fan. «Per ara hem descartat més de 700 llibres, que suposen uns 14.000 euros, i ens queden per veure’n uns mil més, dels quals ja veurem quants se’n poden salvar. A més, hem perdut les carpes, que eren noves i han quedat totalment destrossades». També al passeig de Gràcia amb Gran Via van volar, entre d’altres, els tendals d’Abacus i de La Central. Antonio Ramírez, copropietari d’aquesta última cadena de llibreries, va fer una primera estimació dels llibres danyats: no pas menys de 2.000. «Aproximadament, el 30% del total de llibres que vam treure al carrer» (dissabte, La Central tenia també parades al passeig de Gràcia amb Mallorca i a la plaça Reial). A aquestes pèrdues, s’han d’afegir el que es va deixar de facturar a l’haver de suspendre la venda després de la destrossa. «Calculo que haurem deixat de facturar uns 50.000 euros», va apuntar Ramírez. La resistència de Documenta Bastanta més fortuna van tenir les cinc llibreries barcelonines que en la prèvia de Sant Jordi van acceptar la invitació de EL PERIÓDICO per compartir les seves expectatives i recels davant la jornada que havia d’arribar. Potser el cas més cridaner va ser el de la històrica Documenta, la parada, situada a l’altura del carrer de Mallorca, de la qual va resistir dempeus de manera bastant heroica mentre al seu voltant es prodigaven les calamitats. «Es van fer malbé uns 10 llibres, no més –explica Èric del Arco–. Va ser una barreja de sort i, suposo que es podria dir, experiència. Són ja 40 anys fent Sant Jordi. Nosaltres portem unes taules i unes carpes molt sòlides i robustes i molts plàstics i pesos, sempre. És una precaució que potser pot semblar innecessària fins que passa alguna cosa com el que va passar dissabte». Els responsables de la llibreria Calders porten bastants menys anys en el negoci, però van agusar l’enginy per minimitzar els danys. A la parada instal·lada en la confluència de passeig de Gràcia i Diagonal, i davant l’amenaça del vent, van aconseguir salvar els llibres col·locant una tanca d’obra municipal a sobre del plàstic que els cobria. «Se n’han mullat pocs», assenyala Luigi Fugaroli, un dels socis de la llibreria. A més, l’altra parada que havien muntat davant del local, al passatge de Calders, es va poder traslladar a l’interior d’un taller de reparació de maquinària que hi ha just al costat. «Nosaltres sí que teníem pla b», diu Fugaroli, que afegeix que l’obsessió per concentrar la celebració de Sant Jordi en un sol lloc «s’ha acabat menjant el llibre». Un dia... «intens» La llibreria Byron, que vivia el seu primer Sant Jordi sense restriccions, també va poder contenir la destrossa malgrat haver plantat les seves carpes en una zona bastant castigada (passeig de Gràcia amb Provença). «Vam perdre alguns llibres, no gaires, un telèfon... i un ordinador que es va mullar bastant i veurem si aconsegueix reviure», enumera Mariana Sàrrias, que assegura haver viscut «un dia molt intens» i defensa, malgrat tot, la idea de la superilla de l’Eixample. «El lloc està molt bé... si fa sol». En aquest últim punt discrepa amb Àurea Perelló, de la Finestres. «Nosaltres vam decidir no anar-hi, perquè si volem construir un espai d’activitat cultural entorn de la llibreria no té lògica muntar una parada a tres illes per participar en una cosa a la qual tampoc li veiem gaire sentit», comenta. El tancament al trànsit del carrer de la Diputació els va permetre instal·lar els expositors davant de casa, per dir-ho així. I ni tan sols van haver de moure els llibres. «La parada va aguantar molt bé, però la veritat és que va ser un dia complicadíssim per a tothom i horrible per a molts». Xavier Vidal, de la Nollegiu, que també es va mantenir allunyat de la superilla (tenia parades a la Rambla del Poblenou i a la plaça de l’Oca, al Clot) i va aconseguir salvar gairebé tots els llibres, descriu el panorama amb filosòfica resignació: «Portem una carrera amb Sant Jordi... Primer, confinats; després, restringits, i ara, granissats».

Sant Jordi: el desastre va ser per trams

Algunes llibreries van patir pèrdues de fins a 50.000 euros mentre que d’altres, amb més sort, van poder recórrer a l’experiència o l’enginy per minimitzar els danys

El més llegit