«Madre, no pateixi. Jo soc un especialista de la mort. És el meu tema», li va escriure el 1963 Gabriel Ferrater (Reus, 1922 - Sant Cugat del Vallès, 1972) a la seva mare. «Vivia amb l’angoixa i la por de saber que no podia tenir una vida plena, vivia amb un fantasma. La por travessa clarament la seva vida», constata Jordi Amat, autor de ‘Vencer el miedo’ (Tusquets / Edicions 62), l’esperada biografia del poeta maleït, alcohòlic i suïcida. «No vull caure en psicologia barata, però el seu pare es va disparar un tret al cap [als 56 anys] per cobrar una assegurança de vida després d’arruïnar-se, la mare es va tirar pel balcó, i el seu germà Joan va deixar de prendre la medicació de la diabetis per deixar-se morir», apunta el biògraf, que torna després de l’èxit de ‘El hijo del chófer’ (on va bussejar en la tèrbola vida del periodista Alfons Quintà) desbrossant el Ferrater que hi havia després del mite i la llegenda de qui, opina, va ser «la figura més atractiva i de més magnitud intel·lectual de la literatura catalana de la segona meitat del segle XX».