La tasca més molesta de les que ens ocupen al Cadogan és l’expurgació de la biblioteca, l’eliminació de la pols dipositada als prestatges, fins i tot els que es troben a resguard rere vidres, la majoria. Les partícules insidioses es colen per les escletxes i floten en l’aire fins a decidir on es posen per mortificar-nos millor. Des dels temps de la reina Victòria, hem anat perfeccionant alguns trucs per alleugerir la tasca, com netejar els llibres de dos en dos amb una brotxa plana de pintor o col·locar trossos de tafetà sobre el tall superior dels volums, entre la capçada i el llom, petites tires de tela tallades a mesura que sacsegem de tant en tant; la seda espessa llepa molt bé la pols. En qualsevol cas, un malson domèstic, com el de mantenir cert ordre entre els títols i encaixar-hi els que van arribant.